astròcit
astròcit
Neurohistologia
- ca astròcit, n m
- es astrocito
- en astrocyte
Neurohistologia
Definition
Cèl·lula de neuròglia del sistema nerviós central de forma estrellada, amb un gran nombre de prolongacions ramificades, que dona suport mecànic al teixit nerviós i suport metabòlic a les neurones, sintetitza alguns components neuronals i regula la composició iònica del medi fluid que l'envolta.
Note
- Els astròcits intervenen en la regulació homeostàtica del sistema nerviós central mantenint la composició adequada del medi extracel·lular i la barrera hematoencefàlica. Tenen capacitat per a alliberar factors neurotròfics i precursors per a la síntesi de neurotransmissors.
astròcit fibrós
astròcit fibrós
Neurohistologia
- ca astròcit fibrós, n m
- es astrocito fibroso
- en fibrous astrocyte
Neurohistologia
Definition
Astròcit que presenta prolongacions fibroses llargues, majoritàriament paral·leles a les fibres nervioses, i abundància de feixos de filaments glials al citoplasma, localitzat a la substància blanca.
astròcit protoplasmàtic
astròcit protoplasmàtic
Neurohistologia
- ca astròcit protoplasmàtic, n m
- es astrocito protoplasmático
- en protoplasmic astrocyte
Neurohistologia
Definition
Astròcit que presenta abundància de ramificacions, escassetat de feixos de filaments glials al citoplasma i orgànuls citoplasmàtics dispersos, localitzat principalment a la substància grisa.
astròcit reactiu
astròcit reactiu
Neurohistologia
- ca astròcit reactiu, n m
- es astrocito reactivo
- en reactive astrocyte
Neurohistologia
Definition
Astròcit que s'ha transformat com a resposta a un procés neurodegeneratiu crònic o agut del sistema nerviós central i allibera molècules inhibidores de la regeneració neuronal.
astrocitoma
astrocitoma
Neurohistologia
- ca astrocitoma, n m
- ca tumor astrocitari, n m sin. compl.
- es astrocitoma
- es tumor astrocitario
- en astrocytic tumor
- en astrocytoma
Neurohistologia
Definition
Tumor del sistema nerviós central format principalment per cèl·lules histològicament similars als astròcits.
Note
- Els astrocitomes es classifiquen, per ordre de malignitat creixent, en grau I, grau II, grau III i grau IV. El grup d'astrocitomes de grau IV està format exclusivament pels glioblastomes.
astrocitosi
astrocitosi
Neurohistologia
- ca astrocitosi, n f
- es astrocitosis
- en astrocytosis
Neurohistologia
Definition
Increment del nombre d'astròcits i hipertròfia de les projeccions astrocitàries com a reacció a una lesió degenerativa, inflamatòria, traumàtica o neoplàstica.
atac de pànic
atac de pànic
Neuropsicologia i psiquiatria
- ca crisi d'angoixa, n f
- ca atac de pànic, n m sin. compl.
- es ataque de pánico
- es crisis de angustia
- en anxiety crisis
- en panic attack
Neuropsicologia i psiquiatria
Definition
Trastorn d'ansietat caracteritzat per un episodi breu, d'inici sobtat, en què es manifesta un estat d'intensa aprensió, por o pànic, associat a un sentiment de catàstrofe imminent.
Note
- La crisi d'angoixa pot anar acompanyada de símptomes variats i manifestacions psicosomàtiques, com ara opressió precordial, taquicàrdia, palpitacions, sudoració freda, diarrea o deposicions abundoses, visió borrosa, acúfens, parestèsies, cefalàlgia o vertigen. La crisi d'angoixa pot durar entre cinc i quinze minuts o més, durant els quals el pacient necessita moure's o caminar.
atàxia
atàxia
Neurologia
- ca atàxia, n f
- es ataxia
- en ataxia
Neurologia
Definition
Pèrdua de la coordinació motora, predominantment de les extremitats inferiors, durant el desenvolupament de moviments complexos.
Note
- Les atàxies es classifiquen en cerebel·loses, sensorials, espinals, vestibulars i oculars. Segons la causa poden ser hereditàries o adquirides.
atàxia de Friedreich
atàxia de Friedreich
Neurologia
- ca atàxia de Friedreich, n f
- es ataxia de Friedreich
- en Friedreich's ataxia
Neurologia
Definition
Atàxia hereditària recessiva que es manifesta com a trastorn neurodegeneratiu amb una disfunció progressiva del cerebel, la medul·la espinal i els nervis perifèrics i que pot aparèixer a l'entrada de l'adolescència o durant la primera joventut.
atàxia espinal
atàxia espinal
Neurologia
- ca atàxia espinal, n f
- es ataxia espinal
- en spinal ataxia
Neurologia
Definition
Atàxia que es manifesta en una fallida de la sensibilitat profunda conscient, produïda per una lesió o una disfunció de la medul·la espinal.
