Diccionari nàutic

Ciència que estudia els fenòmens que acompanyen qualsevol moviment relatiu entre el cos i l'aire que l'envolta.

Instrument meteorològic que enregistra les dades de diversos elements meteorològics a l'atmosfera lliure.

Vehicle marítim proveït de propulsors clàssics que es desplaça damunt d'un coixí d'aire que el mateix vehicle produeix.

Branca de la meteorologia que estudia l'atmosfera lliure.

Instrument que mesura la densitat de l'aire i d'altres gasos.

Aeronau que pot desplaçar-se a la superfície de l'aigua i a terra i enlairar-se.

De l'aeronàutica militar i la marina de guerra.

Estudi de la química i la física de l'alta atmosfera.

Art de tir, semblant al bolig, format per un floc de fons recte i sengles bandes, que es caracteritzava per dur la ralinga de la part superior de la boca uns metres més enrere que la inferior, i que es cala des d'una embarcació i s'hala des de la platja.

Atmosfera terrestre.