Diccionari nàutic

Ferro que no s'imanta fàcilment per inducció però que reté un elevat percentatge del magnetisme adquirit.

Barreta de ferro, plana, de poc gruix, aprimada de baix però sense tall i acabada amb els costats un poc oblics de fora a dins que serveix per a treure la pasta dels racons.

Acer mal·leable que conté una proporció molt baixa de carboni.

Graella en forma de teula invertida, amb un mànec per a fermar-la a la popa d'una embarcació, que s'emprava per a fer-hi el foc en el sistema de pesca a l'encesa.

Zona on es genera mar de vent par l'acció d'un vent que té una direcció i una velocitat constants.

Distància mínima en la qual les condicions d'estat permanent de les onades es desenvolupen per a un vent de velocitat donada que bufa durant un període de temps determinat.

Dit de l'embarcació que té poca mànega i bones entrades d'aigua.

Punt de la xarxa de distribució d'aigua situat al moll que permet que les embarcacions s'hi connectin per a proveir-se d'aigua.

Tornado que es forma sobre la superfície de l'aigua i que sovint s'esvaeix en arribar a terra.

Fibra tèxtil constituïda per un polímer sintètic de cadena llarga compost, en una gran proporció en pes, per unitats d'acrilonitril.