Neoloteca

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Text de la consulta

Condició

Denominació

Nota

Definició

Llengua

Categoria lèxica

Jerarquia

Cerca bàsica

Cerca avançada

Llengua

adho-mukha-xuanàssana

Filosofia > Ioga, **Denominació catalana 1: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Manlleu del sànscrit adaptat gràficament (adaptació parcial)**, **Denominació catalana 3: Locució nominal (N+SPrep)**

ca postura del gos mirant avall, n f
ca adho-mukha-xuanàssana, n m sin. compl.
ca postura de la piràmide, n f sin. compl.
es postura de la pirámide, n f
es postura del perro boca abajo, n f
en downward-facing dog, n
sa adho-mukha-śvanāsana, n n
cod **Motiu de normalització: Valorar l'ús d'un manlleu del sànscrit**

Definició

Postura en què el iogui es manté amb les mans i els peus tocant a terra, els malucs elevats i els braços i les cames estirats, formant un triangle amb el terra.

Nota

La forma adho-mukha-xuanàssana prové del sànscrit adho-mukha-śvanāsana, denominació constituïda pels formants adho 'avall', mukha 'de cara a', śvana 'gos' i āsana 'postura'.

àditon

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

ca àditon, n m
es ádito
es áditon
es ádyton
en adytum

Construcció > Edificis. Espais de construcció > Equipaments funeraris i religiosos, Història > Arqueologia

Definició

Cambra d'un temple grec o romà reservada als sacerdots, situada darrere la cel·la, amb entrada per l'opistòdom.

aditus [la]

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

ca aditus [la], n m
es aditus
fr aditus
en aditus

Construcció > Edificis. Espais de construcció, Història > Arqueologia

Definició

Passadís lateral d'accés a l'orquestra del teatre romà.

adjectiu -iva

Lingüística > Morfologia

ca adjectiu -iva, adj
ca adjectival, adj sin. compl.
es adjetival
es adjetivo
fr adjectif
fr adjectival
en adjectival

Lingüística > Morfologia

Definició

Relatiu o pertanyent a l'adjectiu.

adjectiu -iva

Lingüística > Morfologia

ca adjectiu -iva, adj
es adjetival
es adjetivo
fr adjectif
fr adjectival
en adjectival

Lingüística > Morfologia

Definició

Que fa la funció d'un adjectiu.

adjectival

Lingüística > Morfologia

ca adjectiu -iva, adj
ca adjectival, adj sin. compl.
es adjetival
es adjetivo
fr adjectif
fr adjectival
en adjectival

Lingüística > Morfologia

Definició

Relatiu o pertanyent a l'adjectiu.

adjudicació

Resolució alternativa de conflictes

ca adjudicació, n f
es adjudicación, n f
es adjudication, n f
fr adjudication, n f
en adjudication, n

Resolució alternativa de conflictes

Definició

Procediment de resolució alternativa de conflictes, pactat sovint com a solució prèvia a un arbitratge, en què un tercer imparcial i expert en la matèria objecte de controvèrsia, després d'examinar i analitzar els fets, estableix les responsabilitats de cadascuna de les parts i les conseqüències que han d'assumir, les quals són de compliment obligatori en l'àmbit contractual.

Nota

1. L'adjudicació es fa servir fonamentalment en el sector de la construcció, però és aplicable a qualsevol àmbit mercantil.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme adjudicació:

S'aprova la denominació adjudicació, calc de l'anglès adjudication, pels motius següents:

·encara que és una forma d'influència anglesa, (1) és també lingüísticament explicable en català: es basa en el fet que un tercer assigna a les parts allò que cadascuna ha d'assumir (el verb adjudicar té, entre d'altres, el sentit següent: "Assignar per dret, per mèrit, conferir", segons el diccionari normatiu);

·és l'única forma documentada per a denominar aquest procediment, que és especialment conegut al Regne Unit;

·en les altres llengües s'utilitza la denominació anàloga;

·té el vistiplau dels especialistes.

Malgrat que adjudicació se sol associar en català amb un altre sentit (2), es considera que els contextos d'ús permetran distingir els conceptes sense gaires problemes.

Es descarten les formes assignació, atorgament, atribució, decisió (experta), dictamen (expert), pronunciament (expert) o resolució (experta), entre d'altres, perquè no s'utilitzen amb aquest sentit i s'allunyen dels usos en les altres llengües.

Finalment, la forma prearbitratge, que també s'ha valorat, s'ha descartat perquè, a banda que se separa dels usos en les altres llengües, es creu que pot ser una denominació equívoca, que s'associï amb un procediment provisional o no vinculant.

(1) El substantiu anglès adjudication és un derivat del verb to adjudicate [on], que significa, segons el diccionari Collins, "make an official judgment or decision about (a dispute or a problem)", és a dir, 'prendre una decisió', 'resoldre', 'dictaminar'.
(2) Concretament, amb 'l'acció o l'efecte d'assignar (a algun dels concursants o postors d'un concurs, un encant o una subhasta) un treball, un càrrec, la cosa en venda, etc.'

[Acta 622, 2 de juny de 2017]

adjuntar

Informàtica > Estructura de les dades

ca adjuntar, v tr
es adjuntar
fr adjoindre
en attach, to

Informàtica > Estructura de les dades

Definició

Annexar fitxers de text, imatge, etc., a un missatge de correu electrònic.

admetre

Informàtica

ca admetre, v tr
es admitir
es reconocer
es soportar
fr accepter
fr accueillir
fr fonctionner sous
fr permettre l'adjonction de
fr pouvoir accueillir
fr supporter
it supportare
en support, to

Informàtica

Definició

Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció.

Nota

1. Segons el context, també poden ser adequades les denominacions funcionar amb, ser compatible amb, permetre l'ús de, etc.
2. Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme admetre:

S'aprova el terme admetre, que pot ser intercanviable segons el context per altres formes com ara funcionar amb, ser compatible amb, permetre l'ús de, etc., pels motius següents:

·és una alternativa catalana al calc de l'anglès suportar (amb el sentit de "Permetre, un dispositiu, un programa o un sistema informàtic, que dins el seu marc operatiu pugui funcionar un altre dispositiu, programa o sistema informàtic, o pugui efectuar-se una determinada acció") i s'adequa bé als contextos d'ús documentats d'aquesta forma;

·bona part dels especialistes consultats s'han mostrat favorables a aquesta solució i han mostrat interès per trobar un substitut de suportar, que perceben com un ús estrany en català malgrat l'àmplia difusió que té;

·en altres llengües romàniques també es recorre a aquesta solució i, en general, s'alerta de la inadequació d'utilitzar el calc, per bé que no hi ha unanimitat i que alguns diccionaris en francès, castellà i italià ja admeten l'ús de l'anglicisme;

·alguns serveis lingüístics universitaris han informat que consideren suportar un calc innecessari i s'han mostrat partidaris d'evitar-lo; creuen, de fet, que és una forma fàcil de substituir, ja sigui per admetre o per qualsevol de les altres solucions proposades en nota (funcionar amb, ser compatible amb, permetre l'ús de, etc.); també entre els localitzadors de programari al català s'intenta evitar el calc.

Tenint en compte, doncs, les opinions que s'han pogut recollir d'especialistes en informàtica, localitzadors i lingüistes de serveis universitaris, i el fet que s'han trobat solucions alternatives, el Consell Supervisor resol de no acceptar de moment la incorporació del calc suportar, malgrat que ha tingut difusió i que es recull en alguns diccionaris en altres llengües romàniques com a extensió del sentit general de suportar d'aguantar o resistir el pes d'un cos (sense rebre dany)' o de 'resistir, tolerar, aguantar (algú, una cosa, un sentiment, una situació, etc.)'.

[Acta 553, 29 de novembre de 2012]

admetre a tràmit

Dret

ca admetre a tràmit, v tr
es admitir a trámite
fr déclarer recevable
en follow up, to

Dret

Definició

Acceptar, un òrgan judicial o administratiu competent, un document que compleix els requisits establerts a fi de tramitar-lo.