altura
altura
- ca altura, n f
- es altura
- fr hauteur
- en pitch
Definició
Grau d'elevació en el to de la veu produït per la major o menor tensió de les cordes vocals (i, doncs, per la major o menor grandària de les vibracions de les cordes).
Nota
- Les diverses altures produïdes en succeir-se en la cadena oral determinen la corba melòdica o entonació. Quan l'element que atorga prominència a la síl·laba accentuada és la major tensió de les cordes vocals, es parla d'accent d'altura.
alveolarització
alveolarització
- ca alveolarització, n f
- es alveolarización
- fr alvéolarisation
- en alveolarization
Definició
Procés pel qual una articulació consonàntica no alveolar esdevé alveolar a causa de l'assimilació a una altra articulació alveolar contigua.
Nota
- L'apicodental /t/, per exemple, s'alveolaritza en mots com ara sets o pots.
amalgama
amalgama
- ca fusió, n f
- ca amalgama, n f sin. compl.
- ca sincretisme, n f sin. compl.
- es amalgama
- es fusión
- es sincretismo
- fr amalgame
- fr fusion
- fr syncrétisme
- en amalgamation
- en fusion
- en syncretism
Definició
En morfologia, expressió de diferents propietats gramaticals mitjançant un únic constituent morfològic.
Nota
- L'afix ‑va de cantava, per exemple, expressa de manera fusionada les propietats gramaticals de temps (passat), d'aspecte (imperfectiu) i de mode (indicatiu). De manera paral·lela, l'afix ‑rum del mot llatí dominorum ('dels senyors') fusiona les propietats gramaticals de cas (genitiu) i de nombre (plural). Amb el mateix significat també s'usen els termes amalgama i sincretisme, encara que aquest darrer és preferible reservar-lo per a casos de coincidència formal entre formes d'un mateix paradigma. [V. sincretisme]
amalgama
amalgama
- ca amalgama, n f
- es amalgama
- fr amalgame
- en amalgamation
Definició
En sociolingüística, ús preferent d'una llengua que es troba en contacte amb una altra o unes altres i de les quals presenta nombroses interferències.
ambigüitat
ambigüitat
- ca ambigüitat, n f
- es ambigüedad
- fr ambiguïté
- en ambiguity
Definició
Fenomen segons el qual una determinada manifestació lingüística admet diferents interpretacions.
Nota
- L'ambigüitat no crea, en general, problemes comunicatius, per tal com l'entonació i l'èmfasi, d'una banda, i el context lingüístic i situacional, de l'altra, permeten destriar normalment una de les possibles interpretacions. D'acord amb el nivell en què es produeix l'ambigüitat, es pot parlar d'ambigüitat fonològica, morfològica, lèxica, estructural, temàtica, referencial i d'abast o lògica.
ambigüitat d'abast
ambigüitat d'abast
- ca ambigüitat d'abast, n f
- es ambigüedad de ámbito
- fr ambiguïté de portée
- en scope ambiguity
Definició
Fenomen pel qual una oració amb dos o més quantificadors o operadors pot assolir interpretacions diferents segons el domini d'aplicació de cada quantificador o operador.
Nota
- L'oració Tots els meus amics estimen una xica assoleix la interpretació 'cada un estima una xica diferent' si el quantificador universal (tots) domina l'existencial (una), i la interpretació 'hi ha una xica que és estimada per tots' si l'existencial domina l'universal.
ambigüitat estructural
ambigüitat estructural
- ca ambigüitat estructural, n f
- es ambigüedad estructural
- fr ambiguïté structurale
- en structural ambiguity
Definició
Fenomen pel qual estructures sintagmàtiques diferents poden coincidir en l'ordre lineal dels seus elements.
Nota
- L'expressió els amics de l'Antoni i la Maria, pot respondre a l'estructura [[els amics de l'Antoni] i [la Maria]], segons la qual els amics són únicament de l'Antoni, o a l'estructura [els amics de [[l'Antoni] i [la Maria]]], segons la qual els amics són de tots dos.
ambigüitat fonològica
ambigüitat fonològica
- ca ambigüitat fonològica, n f
- es ambigüedad fonológica
- fr ambiguïté phonologique
- en phonological ambiguity
Definició
Fenomen pel qual una estructura fonològica és susceptible de rebre més d'un valor semàntic.
Nota
- Per exemple /éʎestíɾa/ pot correspondre a ell estira o a ell es tira.
ambigüitat lèxica
ambigüitat lèxica
- ca ambigüitat lèxica, n f
- es ambigüedad léxica
- fr ambiguïté lexicale
- en lexical ambiguity
Definició
Fenomen pel qual un mateix significant lèxic, per causes d'homonímia o de polisèmia, pot associar-se a diferents significats.
Nota
- El mot banc, per exemple, pot designar una institució monetària, un objecte per a seure, etc.
ambigüitat morfològica
ambigüitat morfològica
- ca ambigüitat morfològica, n f
- es ambigüedad morfológica
- fr ambiguïté morphologique
- en morphological ambiguity
Definició
Fenomen pel qual diferents elements d'un paradigma adopten una forma idèntica.
Nota
- Aquest és el cas, per exemple, de cantem que pot tenir el valor de primera persona del plural del present d'indicatiu o de primera persona del plural del present de subjuntiu.
