adjectivació
adjectivació
- ca adjectivació, n f
- es adjetivación
- fr adjectivisation
- en adjectivization
Definició
Procediment de formació d'adjectius a partir d'un nom (cavalleresc), d'un verb (llegidor), d'un adverbi (llunyà) o d'un altre adjectiu (groguenc).
adjectivació
adjectivació
- ca adjectivació, n f
- es adjetivación
- fr adjectivisation
- en adjectivization
Definició
Fenomen pel qual un mot, especialment un nom, assumeix la funció pròpia d'un adjectiu.
Nota
- El nom psicòloga, per exemple, desenvolupa la funció típicament adjectiva d'atribut o de predicat nominal en una oració com ara La meua germana és psicòloga. El mateix es pot dir de l'adverbi així en l'oració Ell és així.
adjectivador -a
adjectivador -a
- ca adjectivador -a, adj
- es adjetivador ‑ra
- fr adjectivisateur ‑trice
- en adjectival
Definició
Dit del morfema derivatiu que converteix un nom en un adjectiu.
Nota
- Per exemple, el sufix ‑al en el mot derivat pronominal.
adjunció
adjunció
- ca adjunció, n f
- es adjunción
- fr adjonction
- en adjunction
Definició
En la teoria del règim i del lligam, procediment per mitjà del qual un element traslladat s'uneix a un altre element de l'estructura arbòria oracional.
Nota
- En general, es diferencien dos tipus d'adjunció, l'adjunció chomskiana i l'adjunció fraternal.
adjunció chomskiana
adjunció chomskiana
- ca adjunció chomskiana, n f
- es adjunción chomskiana
- fr adjonction de Chomsky
- en Chomsky adjunction
Definició
Adjunció que, en traslladar un element B a l'esquerra o a la dreta d'un element A, crea un nou node de la mateixa categoria que A que els domina immediatament a tots dos.
adjunció fraternal
adjunció fraternal
- ca adjunció fraternal, n f
- es adjunción fraternal
- fr adjonction soeur
- en sister adjunction
Definició
Adjunció que trasllada un element B a l'esquerra o a la dreta d'un element A, de manera que el node que domine immediatament A també domine B.
adjunt
adjunt
- ca adjunt, n m
- es adjunto
- fr adjoint
- en adjunct
Definició
En la teoria del règim i del lligam, constituent introduït en la derivació oracional mitjançant el procediment de l'adjunció.
adjunt
adjunt
- ca adjunt, n m
- ca complement adjunt, n m sin. compl.
- es adjunto
- es complemento adjunto
- fr adjoint
- fr complément adjoint
- en adjunct
- en adjunct complement
Definició
Modificador que aporta una informació no exigida pel significat del nucli o element principal al qual s'afig.
Nota
- Els adjunts s'oposen, així, als complements, que són constituents exigits pel significat del nucli. En el sintagma nominal la fotografia del llac que vam fer ahir, l'oració de relatiu que van fer ahir funciona com a adjunt del nom fotografia, mentre que del llac funciona com a complement. Com que tradicionalment el terme complement s'ha usat tant per als modificadors exigits com per als no exigits, hi ha autors que anomenen complements seleccionats o argumentals els primers, i complements adjunts els segons. Des d'aquesta perspectiva, en l'exemple anterior, del llac seria un complement seleccionat o argumental i que vam fer ahir un complement adjunt.
adjunt circumstancial
adjunt circumstancial
- ca complement circumstancial, n m
- ca adjunt circumstancial, n m sin. compl.
- ca circumstancial, n m sin. compl.
- es adjunto circunstancial
- es circunstancial
- es complemento circunstancial
- fr adjoint circonstanciel
- fr circonstanciel
- fr complément circonstanciel
- en adverbial adjunct
- en adverbial complement
Definició
Complement del verb que aporta una delimitació modal, temporal, local, etc.
Nota
- Els complements circumstancials poden presentar la forma d'un sintagma preposicional, com a l'hort en Estava treballant a l'hort, d'un adverbi o sintagma adverbial, com demà en Ens veurem demà, o menys habitualment d'un sintagma nominal, com el dia quatre en Es casen el dia quatre. Els circumstancials són adjunts del predicat, i per tant, constituents no exigits pel significat del verb i sintàcticament prescindibles. No tots els complements locatius, temporals, de manera, etc., funcionen com a circumstancials, ja que n'hi ha que són exigits pel semantisme del verb i no són sintàcticament prescindibles: Es troba molt bé, però *Es troba. En aquest cas, però, és preferible parlar de complement de règim verbal o de complement pseudocircumstancial. Tenint en compte que els circumstancials funcionen com a adjunts, hi ha autors que eviten l'expressió tradicional de complement circumstancial i parlen d'adjunts circumstancials o de complements adjunts circumstancials.
adjunt del predicat
adjunt del predicat
- ca adjunt del predicat, n m
- es adjunto del predicado
- fr adjoint de prédicat
- en predicate adjunct
Definició
Adjunt que forma part del predicat oracional i expressa alguna circumstància relacionada amb les propietats lèxiques d'aquest; per exemple, una circumstància de lloc, instrument, manera, finalitat, etc.
Nota
- Els adjunts del predicat s'identifiquen, en general, amb els tradicionals complements circumstancials. Cal tenir en compte, però, que no tots els circumstancials de la gramàtica tradicional són adjunts. El locatiu a Central Park, per exemple, és un adjunt en Vaig parlar amb el meu amic a Central Park, ja que no és exigit pel significat del verb parlar, però és un complement en La manifestació es va celebrar a Central Park, ja que està exigit pel significar del verb celebrar.
