Back to top
Torna a la llista de diccionaris en línia

verb inergatiu - Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  verb inergatiu, n m
  • ca  verb intransitiu pur, n m sin. compl.
  • es  verbo inergativo
  • es  verbo intransitivo puro
  • fr  verbe inergatif
  • fr  verbe intransitif pur
  • en  inergative verb
  • en  pure intransitive verb

Definició
Verb intransitiu que selecciona un agent com a subjecte i que, per tant, expressa una situació que pot ser controlada pel subjecte.

Nota

  • Per exemple, verbs com córrer, ballar, treballar. A diferència dels inacusatius, l'argument d'aquests verbs no admet amb facilitat la pronominalització per en (*N'han ballat quatre) i no poden aparéixer en construccions absolutes (*Ballats els concursants, donaren els premis).