verb inergatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
verb inergatiu
verb inergatiu
- ca verb inergatiu, n m
- ca verb intransitiu pur, n m sin. compl.
- es verbo inergativo
- es verbo intransitivo puro
- fr verbe inergatif
- fr verbe intransitif pur
- en inergative verb
- en pure intransitive verb
Definició
Verb intransitiu que selecciona un agent com a subjecte i que, per tant, expressa una situació que pot ser controlada pel subjecte.
Nota
- Per exemple, verbs com córrer, ballar, treballar. A diferència dels inacusatius, l'argument d'aquests verbs no admet amb facilitat la pronominalització per en (*N'han ballat quatre) i no poden aparéixer en construccions absolutes (*Ballats els concursants, donaren els premis).
