temps verbal - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
temps verbal
temps verbal
- ca temps verbal, n m
- es tiempo verbal
- fr temps verbal
- en verbal tense
Definició
Conjunt de formes d'un verb que comparteixen les propietats de temps, aspecte i mode.
Nota
- Per exemple, el present de subjuntiu, l'imperfet d'indicatiu, el futur, l'imperfet de subjuntiu. Així, l'imperfet d'indicatiu del verb cantar consta de les formes cantava, cantaves, cantava, cantàvem, cantàveu, cantaven, que tenen en comú el fet de ser formes de passat (temps), imperfectives (aspecte) i d'indicatiu (mode). Tenint en compte la manera com els temps verbals localitzen la situació expressada per l'oració, els temps poden ser absoluts (díctics o actuals) i relatius (fòrics o no actuals). Tenint en compte les propietats morfològiques, poden ser simples, compostos o perifràstics.
