gènere - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
gènere
gènere
- ca gènere, n m
- es género
- fr genre
- en gender
Definició
Categoria gramatical que dona lloc a la distribució dels noms en classes nominals, en funció d'un cert nombre de propietats formals que es manifesten per mitjà de la referència pronominal, de la concordança amb l'adjectiu i els especificadors, o per mitjà d'afixos nominals.
Nota
- Les llengües derivades de l'indoeuropeu classifiquen els noms en dos o tres gèneres: el masculí i el femení, o el masculí, el femení i el neutre; altres llengües, com algunes d'africanes, en tenen més de tres. En les descripcions lingüístiques, el gènere que es pren com a base és el masculí (membre no marcat), mentre que els altres són descrits per referència a aquell (membres marcats). El gènere gramatical es fonamenta en propietats formals i no sempre es correspon amb el gènere natural, basat en la diferenciació sexual dels éssers animats o en l'oposició entre éssers animats i inanimats. Per exemple, el mot mosquit designa indistintament el mascle i la femella d'aquest insecte.
