epèntesi - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
epèntesi
epèntesi
- ca epèntesi, n f
- es epéntesis
- fr épenthèse
- en epenthesis
Definició
En gramàtica històrica, fenomen consistent en la inserció d'un fonema no etimològic en l'interior d'un mot.
Nota
- L'epèntesi es produeix en el curs de l'evolució d'una llengua, per analogia, per comoditat articulatòria, etc. La r de tresor (< THESAURUS) o la e de cantaren (< CANTAVĒRUNT) són, per exemple, elements epentètics.
