elevació - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
elevació
elevació
- ca elevació, n f
- ca ascens, n f sin. compl.
- es elevación
- fr montée
- en raising
Definició
En gramàtica generativa, transformació que trasllada un element des de l'oració inserida, subordinada o baixa, fins a l'oració matriu, principal o alta.
Nota
- Normalment, es distingeixen diferents tipus d'elevació: l'elevació de subjecte a objecte, l'elevació de subjecte a subjecte, l'elevació de clítics, l'elevació de la negació, l'elevació del quantificador, etc. En l'elevació de subjecte a objecte, el subjecte de la completiva es converteix en objecte de la principal, com per exemple en l'oració Enric sentí Antoni cridar, derivada de l'oració Enric sentí que Antoni cridava. En l'elevació de subjecte a subjecte, el subjecte de la completiva es converteix en subjecte de la principal, com per exemple en Joan sembla cansat, derivada de Sembla que Joan està cansat. En l'elevació de clítics, els clítics pronominals vinculats al verb de la completiva es vinculen al verb de l'oració principal, com en No l'aconseguí veure, en què el clític d'acusatiu (l') funciona com a complement directe de veure però apareix lligat al verb aconseguí. I, finalment, en l'elevació de la negació, l'adverbi no d'una oració completiva dependent de verbs com creure o voler, apareix en l'oració principal sense que això provoque canvis de significat, com en No crec que hagen arribat, que té un significat equivalent a Crec que no han arribat.