articulació - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
articulació
articulació
- ca articulació, n f
- es articulación
- fr articulation
- en articulation
Definició
Procés general de producció dels sons del llenguatge i, més concretament, conjunt de moviments que realitzen els òrgans supraglotals en la producció de cadascun dels sons.
Nota
- Des d'un punt de vista articulatori, els sons poden ser classificats segons el punt on s'articulen i el mode com s'articulen. Pel que fa al punt d'articulació, es poden diferenciar els sons produïts amb una articulació simple i els que presenten dues articulacions parcialment simultànies, o coarticulació. En aquest cas, els dos punts poden contribuir de manera semblant a la identitat del so, o l'un pot dominar l'altre.
