anàfora - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
anàfora
anàfora
- ca anàfora, n f
- es anáfora
- fr anaphore
- en anaphora
Definició
Procediment sintàctic per mitjà del qual un element és interpretat en relació amb un altre del discurs previ, que rep el nom de antecedent.
Nota
- L'anàfora estableix una relació de correferència amb l'antecedent i atorga cohesió al discurs. En un fragment com ara Un policia ens demanà els passaports. El policia ens els tornà després d'haver-los mirat atentament, el sintagma nominal definit el policia estableix una relació anafòrica amb el sintagma nominal indefinit un policia; així mateix, els pronoms febles els i los mantenen una relació anafòrica amb el sintagma nominal els passaports. S'oposa a catàfora. Tenint en compte diferències de caràcter referencial, es poden distingir dos tipus d'anàfores: 'anàfora de referència i l'anàfora de sentit.
