al·lòfon - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
al·lòfon
al·lòfon
- ca al·lòfon, n m
- es alófono
- fr allophone
- en allophone
Definició
Cadascuna de les variants o modalitats fonèticament regulars en què es manifesta un fonema específic.
Nota
- Així, el fonema /b/ presenta l'al·lòfon [b] en bo, [β] en rebre i [p] en verb. Els al·lòfons poden classificar-se en fonamentals i accessoris, segons el major o menor grau de diferenciació que presenten respecte a altres al·lòfons del mateix o d'un altre fonema. Així mateix, els al·lòfons poden ser combinatoris o lliures, segons el tipus de distribució que posseïsquen. Es representen per mitjà de claudàtors ([ ]).
