Back to top
  • ca  matèria estranya, n f
  • es  materia extraña, n f
  • fr  matière étrange, n f
  • it  materia strana, n f
  • pt  matéria estranha, n f
  • en  strange matter, n

Física

Definició
Matèria d'existència hipotètica constituïda per la unió estable d'estranyetes.

Nota

  • Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació dels termes estranyeta i matèria estranya:

    S'aprova la denominació estranyeta, juntament amb la forma relacionada matèria estranya, pels motius següents:

    Pel que fa a estranyeta, calc de l'anglès strangelet,

    ·és una alternativa catalana a la designació anglesa strangelet, habitual entre els especialistes;

    ·és una denominació lingüísticament adequada, substantivació de l'adjectiu femení estranyeta (a partir d'un hipotètic partícula estranyeta), diminutiu de estrany -a;

    ·és una designació justificada des del punt de vista semàntic, atès que fa referència a una partícula (i per això el diminutiu, perquè una partícula és un element molt petit) d'existència hipotètica (i per això el nucli de partida és l'adjectiu estrany, que en l'àmbit de la física, a més, qualifica determinades partícules amb el nombre quàntic anomenat estranyesa, característic del quark s i dels hadrons que el contenen);

    ·és anàloga a la solució adoptada pel Consell Supervisor en altres ocasions, concretament en la normalització dels termes de matemàtiques ondeta (en anglès, wavelet) i corbeta (en anglès, curvelet);

    ·s'identifica sense dificultats amb el concepte;

    ·té el vistiplau d'especialistes del sector.

    Quant a matèria estranya,

    ·és una forma descriptiva del concepte, precisa i lingüísticament adequada;

    ·és la designació habitualment utilitzada pels experts;

    ·ja es documenta en nombrosos textos d'especialitat en català;

    ·en la resta de llengües s'utilitza la denominació paral·lela;

    ·té el vistiplau dels especialistes del sector.

    Es desestima l'acceptació del manlleu strangelet, malgrat que és la forma més usada entre els especialistes, perquè es considera que la forma aprovada (estranyeta) té possibilitats d'implantació, especialment tenint en compte l'ús habitual en l'àmbit de les formes emparentades estrany i estranyesa.

    S'opta per estranyeta i no per estranyet, malgrat que aquesta segona solució també podria ser defensable tenint en compte l'ús en altres llengües, perquè el femení remet més clarament al concepte de partícula, que és el superordinat immediat de estranyeta.

    [Acta 586: 19 de febrer de 2015]