satèl·lit de comunicacions - Diccionari de telecomunicacions

Satèl·lit artificial dotat de sistemes de comunicacions que es troba seguint una ^òrbita^ determinada al voltant de la Terra. Es recorre a l'ús d'aquests satèl·lits quan no és possible establir un ^enllaç^ físic entre un transmissor i un receptor terrestres, quan per raons econòmiques no resulta rendible crear una infraestructura terrestre per a establir comunicacions i, finalment, en serveis que no tenen sentit si no és per satèl·lit, com ara l'observació de la Terra des de l'espai. Vegeu també ^teledetecció^.