transistor bipolar de junció
transistor bipolar de junció
- ca transistor bipolar de junció, n m
- ca BJT, n m sigla
- es transistor bipolar de unión
- es BJT sigla
- en bipolar junction transistor
- en BJT sigla
Tecnologia electrònica
Definició
Dispositiu semiconductor de tres terminals, ^emissor^, ^base^ i ^col·lector^, utilitzat per a amplificar senyals en els circuits analògics o com a interruptor en els circuits digitals. Entre la base i l'emissor hi ha una junció PN emissora i entre la base i el col·lector una altra de col·lectora. L'emissor injecta portadors que poden arribar al col·lector després de travessar la regió de base. El corrent injectat és controlat pel corrent de base, que, en mode actiu, és molt més petit que el d'emissor. Hi ha dos tipus de transistors bipolars segons el dopatge de les seves regions: l'NPN i el PNP.
Nota
- La sigla BJT correspon a la denominació anglesa bipolar junction transistor.
