esport o deport? - Diccionari de criteris terminològics

Es considera que tant esport com deport són formes adequades, encara que designen significats diferents:

- L'esport és una activitat corporal d'agilitat, destresa o força reglamentada i institucionalitzada, que requereix un esforç continuat i un entrenament físic específic i metòdic.
. Per exemple, són esports el futbol, el bàsquet, l'atletisme, l'esquí o l'automobilisme.
. L'equivalent castellà és deporte; el francès, sport; l'italià, sport; els portuguesos, desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil), i l'anglès, sport.

- El deport és una activitat sense reglamentar que es fa per plaer, generalment a l'aire lliure; aquesta forma, però, actualment té un ús molt reduït.
. Per exemple, podrien ser deports passejar per un camí o anar una estona amb bicicleta.
. L'equivalent castellà és deporte; l'italià, diporto, i els portuguesos, altre cop desporto (a Portugal) i esporte (al Brasil). Pel que fa al francès i l'anglès, actualment no tenen cap forma emparentada amb esport per a designar aquest sentit, de manera que recorren a altres expressions (com ara amusement en francès o fun en anglès).

Els motius d'aquesta especialització de esport i deport en català són els següents:
(1) Encara que totes dues formes tenen l'origen en el llatí deportare, han arribat al català per vies diferents:
. Deport és una paraula patrimonial del català, evolucionada des del llatí. En llatí deportare volia dir 'transportar', i d'aquí en totes les llengües romàniques deportar-se va prendre el sentit figurat 'transportar-se en esperit, entretenir-se', a partir del qual deport va passar a designar una estona d'entreteniment.
. Esport és una paraula manllevada de l'anglès sport, que justament havia agafat el francès antic desport (evolució francesa del llatí deportare). En anglès el sentit va evolucionar de l'entreteniment cap a l'activitat física regulada, i és amb aquest nou sentit que va entrar en català i en la resta de llengües romàniques.
(2) Quan el català va incorporar esport, que és una adaptació de l'anglès sport, la paraula tradicional deport pràcticament havia quedat en desús, igual que havia passat en les altres llengües romàniques. Davant d'aquesta situació, el català, el francès i l'italià van optar per incorporar la forma anglesa, mentre que en castellà les autoritats lingüístiques van preferir recuperar la forma tradicional deporte. (El portuguès, de la seva banda, es va dividir en solucions diferents: a Portugal van rehabilitar desporto, com havia fet el castellà, i al Brasil van incorporar esporte, com havien fet català, francès i italià.)
(3) Amb l'afegiment de la e inicial, necessària en català per a les paraules que comencen amb una essa i una consonant, la forma esport s'adapta tan bé a la pronúncia catalana que sembla una paraula pròpia. (Té una estructura similar a les paraules ja existents fort, mort, transport, tort, etc.)