botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
- ca botàriga, botarga, bottarga o garrofeta?
- es bottarga (botàriga), n f
- fr poutargue (botàriga), n f
- en bottarga (botàriga, garrofeta), n
Criteris d'especialitat > Alimentació. Gastronomia
Definició
Tant botàriga com garrofeta (tots dos, noms femenins) es consideren formes adequades; en canvi, no es consideren adequades les formes *botarga ni *bottarga.
Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:
- Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
(1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
(2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
(3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.
- Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
(2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
(3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
(4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.
En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
- *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
- *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.
Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.
. Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.
. L'equivalent castellà és una botarga (amb la variant bottarga); els francesos, une boutargue i une poutargue; l'italià, una bottarga; el portuguès, uma bottarga, i els anglesos, a botargo i a bottarga.
Els motius de la tria de botàriga i garrofeta són els següents:
- Pel que fa a botàriga (forma normalitzada pel Consell Supervisor del TERMCAT):
(1) És la forma tradicional en el català de l'Alguer per a anomenar aquest menjar, molt popular a Sardenya. (És una forma creada a partir del sard, que procedeix al seu torn de l'àrab butârih i es relaciona amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó.)
(2) Es documenta en fonts especialitzades i també en fonts lexicogràfiques alguereses.
(3) És una forma paral·lela a les utilitzades en les llengües més pròximes, que procedeixen de l'italià.
- Pel que fa a garrofeta (forma també normalitzada pel Consell Supervisor):
(1) És la forma tradicional en el català de les comarques meridionals del País Valencià.
(2) Es documenta en diccionaris valencians i en contextos especialitzats sobre la gastronomia d'aquesta zona.
(3) És una forma avalada per parlants de la zona alacantina.
(4) Probablement es deu a la similitud entre el producte i una garrofa.
En canvi, *botarga i *bottarga presenten problemes:
- *botarga, que seria l'adaptació a l'ortografia catalana de l'italià bottarga (forma difosa internacionalment), ja es documenta en català amb els sentits d'embolcall ample i balder (Diccionari etimològic i complementari de la llengua catalana) i de persona grassa (Diccionari etimològic i complementari... i Diccionari català-valencià-balear); a més, sembla innecessari donar-hi aquest sentit si ja hi ha una forma algueresa molt similar.
- *bottarga (que és la forma italiana original, procedent de l'àrab butârih i relacionada amb els ètims grecs habros 'delicat' i tárikhon 'salaó'), té una doble consonant -tt- que és estranya al català en paraules simples i que, a més, pot ser molt fàcilment adaptada.
Una botàriga, o una garrofeta, és un menjar fet amb ous de peix adobats amb sal, premsats i assecats al sol, que se serveix tallat en làmines, com a aperitiu, o bé ratllat o en pols, com a condiment.
. Estrictament, la botàriga i la garrofeta es fan amb ous de peixos diferents: la botàriga sol fer-se amb ous de llissa llobarrera o tonyina, i la garrofeta, amb ous de melva o bonítol; tot i això, es considera que es tracta d'un únic significat de base amb adaptacions a la realitat de cada zona.
. L'equivalent castellà és una botarga (amb la variant bottarga); els francesos, une boutargue i une poutargue; l'italià, una bottarga; el portuguès, uma bottarga, i els anglesos, a botargo i a bottarga.
Nota
- Podeu consultar la fitxa completa de botàriga al Cercaterm i la Neoloteca.
