anís - Argot culinari i gastronòmic

Planta de la família de les umbel·líferes, pubescent, de fulles inferiors reniformes i lobades, les següents dividides en tres a cinc folíols, les superiors repetidament dividides en segments cintiformes, flors blanques, en umbel·la, i fruit petit i pubescent, d'origen oriental i cultivada pels seus fruits, medicinals i aromàtics. L'aroma amb què aquesta planta perfuma postres, pastissos i llaminadures no es confon amb cap altra. D'altra banda, les seves propietats carminatives i digestives són menys conegudes. Les llavors de la planta s'utilitzen en forneria i pastisseria. Igualment, l'anís s'utilitzava en confiteria i destil·leria. Les seves fulles, ben picades, poden assaonar els llegums secs quan es posen en remull el dia abans de coure'ls. També formen part de les amanides crues i de les sopes de peix (l'anís estrellat és el fruit de la badiana, i l'essència d'anís és un oli essencial extret de les llavors de la matafaluga).