arrel dorsal del nervi espinal
arrel dorsal del nervi espinal
Neuroanatomia
- ca arrel dorsal del nervi espinal, n f
- ca arrel posterior del nervi espinal, n f sin. compl.
- es raíz dorsal del nervio espinal
- es raíz posterior del nervio espinal
- en dorsal root of spinal nerve
- en posterior root of spinal nerve
Neuroanatomia
Definició
Arrel formada per la projecció d'axons sensitius que arriben a la banya dorsal i que connecten els nervis espinals amb la medul·la espinal.
Nota
- A l'arrel dorsal del nervi espinal, abans de la unió amb la medul·la espinal, es troba el gangli de l'arrel dorsal, en el qual se situa el cos de la neurona sensorial.
arrel posterior del nervi espinal
arrel posterior del nervi espinal
Neuroanatomia
- ca arrel dorsal del nervi espinal, n f
- ca arrel posterior del nervi espinal, n f sin. compl.
- es raíz dorsal del nervio espinal
- es raíz posterior del nervio espinal
- en dorsal root of spinal nerve
- en posterior root of spinal nerve
Neuroanatomia
Definició
Arrel formada per la projecció d'axons sensitius que arriben a la banya dorsal i que connecten els nervis espinals amb la medul·la espinal.
Nota
- A l'arrel dorsal del nervi espinal, abans de la unió amb la medul·la espinal, es troba el gangli de l'arrel dorsal, en el qual se situa el cos de la neurona sensorial.
arrel ventral del nervi espinal
arrel ventral del nervi espinal
Neuroanatomia
- ca arrel ventral del nervi espinal, n f
- ca arrel anterior del nervi espinal, n f sin. compl.
- es raíz anterior del nervio espinal
- es raíz ventral del nervio espinal
- en anterior root of spinal nerve
- en ventral root of spinal nerve
Neuroanatomia
Definició
Arrel formada per la projecció d'axons motors que procedeixen de la banya ventral de la medul·la i que connecten els nervis espinals amb el solc anterolateral de la medul·la espinal.
Nota
- Les arrels ventrals del nervi espinal projecten axons eferents motors de la medul·la espinal que innerven músculs estriats o voluntaris, així com axons del sistema nerviós autònom que es projecten sobre estructures vasculars, glandulars o viscerals.
arrestina
arrestina
Neurobiologia cel·lular
- ca arrestina, n f
- es arrestina
- en arrestin
Neurobiologia cel·lular
Definició
Proteïna citosòlica que regula la transducció de senyal mitjançant la modulació de l'activitat dels receptors acoblats a proteïnes G.
Nota
- Les arrestines són especialment rellevants a la retina, on s'uneixen a la rodopsina fosforilada.
arrinencefàlia
arrinencefàlia
Neurobiologia del desenvolupament
- ca arrinencefàlia, n f
- es arrinencefalia
- en arhinencephalia
Neurobiologia del desenvolupament
Definició
Malformació congènita caracteritzada per la fusió dels dos hemisferis cerebrals en la porció anterior, amb afectació dels lòbuls frontals i els globus oculars, que s'associa a un dèficit en el desenvolupament dels lòbuls olfactoris de la base del lòbul frontal.
asimetria cerebral
asimetria cerebral
Neurobiologia del comportament
- ca asimetria cerebral, n f
- es asimetría cerebral
- en cerebral asymmetry
Neurobiologia del comportament
Definició
Conjunt de diferències de caràcter anatòmic, fisiològic i cognitiu existents entre els dos hemisferis cerebrals.
Nota
- L'asimetria cerebral fa possible que, en general, l'hemisferi esquerre participi més en els processos cognitius implicats en la comprensió i la producció de la parla i que l'hemisferi dret participi més en funcions d'orientació espacial, d'atenció i de reconeixement facial.
asinergia
asinergia
Neurologia
- ca asinergia, n f
- es asinergia
- en asynergia
- en asynergy
Neurologia
Definició
Alteració motora caracteritzada per la incapacitat d'integrar i executar simultàniament els diversos moviments que constitueixen un acte complex originat en el sistema nerviós central.
asomatognòsia
asomatognòsia
Neurologia
- ca asomatognòsia, n f
- ca autotopoagnòsia, n f
- ca agnòsia corporal, n f sin. compl.
- es agnosia corporal
- es asomatognosia
- es autotopoagnosia
- en asomatognosia
- en autotopagnosia
Neurologia
Definició
Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer com a pròpia la totalitat o alguna part del propi cos.
Nota
- L'asomatognòsia és causada habitualment per lesions del lòbul parietal dret.
astàsia
astàsia
Neurologia
- ca astàsia, n f
- es astasia
- en astasia
Neurologia
Definició
Incapacitat de posar-se o mantenir-se dret, deguda a la manca de coordinació motora.
Nota
- L'astàsia apareix sovint associada a abàsia en trastorns d'histèria.
astereognòsia
astereognòsia
Neurologia
- ca astereognòsia, n f
- ca agnòsia tàctil, n f sin. compl.
- es agnosia táctil
- es astereognosia
- en astereognosis
- en tactile agnosia
Neurologia
Definició
Agnòsia caracteritzada per la incapacitat de reconèixer els objectes amb el tacte sense que hi hagi alteracions de les vies somatosensorials perifèriques, medul·lars o subcorticals.
Nota
- L'astereognòsia és causada habitualment per lesions en el lobel parietal inferior dret.
