apinayé
apinayé
- ca apinayé
- ca apinagé sin. compl.
- ca apinajé sin. compl.
- ar الأبيناي
- cy Apinayé
- cy Apinagé sin. compl.
- cy Apinajé sin. compl.
- de Apinayé
- de Apinagé sin. compl.
- de Apinajé sin. compl.
- en Apinayé
- en Apinagé sin. compl.
- en Apinajé sin. compl.
- en Apinaye sin. compl.
- es apinayé
- es apinagé sin. compl.
- es apinajé sin. compl.
- eu apinayeera
- eu apinagé sin. compl.
- eu apinajé sin. compl.
- fr apinayé
- fr apinagé sin. compl.
- fr apinajé sin. compl.
- gn apinaje
- gn apinagé sin. compl.
- gn apinajé sin. compl.
- it apinaye
- it apinagé sin. compl.
- it apinajé sin. compl.
- ja アピナヘ語
- ja アピナイェ語、アピナジェ語 sin. compl.
- nl Apinayé
- nl Apinagé sin. compl.
- nl Apinajé sin. compl.
- pt apinayé
- pt apinagé sin. compl.
- pt apinajé sin. compl.
- ru Апинайе
- ru Апинаже sin. compl.
- zh 阿皮纳耶语
- zh 阿皮纳杰 sin. compl.
- zh 阿皮纳格 sin. compl.
- scr Alfabet llatí
Je > Branca del nord, Amèrica > Brasil
Definició
Els pobles timbires actuals es divideixen en dos grups:
1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà i krahó),
2. l'occidental (apinayé).
Segons alguns lingüistes, l'apinayé és la mateixa llengua que el kayapó (vegeu Fabre 2005). De fet, és molt proper al kayapó del nord. Per a d'altres, però, són llengües independents (vegeu Campbell 1997). Els apinayens es consideren parents històrics d'altres pobles timbires de l'est del riu Tocantins. Aquest fet explica el parentiu lingüístic.
El primer contacte documentat entre europeus i apinayens data del 1774. A mitjan segle XIX es van intensificar les relacions i, com en tants altres casos, la comunitat es va veure afectada per epidèmies greus. En 60 anys, des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX, la població apinayé es va reduir en un 90%. Durant la segona meitat del segle XX, ha anat creixent ràpidament: 150 individus el 1928 (vegeu Edviges Albuquerque 2007), 350 individus el 1979 (vegeu Ham et al. 1979), 1.262 el 2003.
La comunitat viu un procés gradual d'assimilació a la cultura dominant. Vers el 1979, tothom parlava apinayé en tots els àmbits de la vida de la comunitat. Només els homes sabien portuguès i l'empraven en relacions amb gent de fora (vegeu Ham et al.).
Actualment la llengua transmesa de pares a fills continua essent l'apinayé i els infants són monolingües fins als 7 anys, edat en què el portuguès s'introdueix al currículum escolar. Els adults, en canvi, són tots bilingües apinayé-portuguès (vegeu Edviges Albuquerque 2007).
1. l'oriental (amb les comunitats parkateje, pikopje, ramkokamekrà, apaniekrà i krahó),
2. l'occidental (apinayé).
Segons alguns lingüistes, l'apinayé és la mateixa llengua que el kayapó (vegeu Fabre 2005). De fet, és molt proper al kayapó del nord. Per a d'altres, però, són llengües independents (vegeu Campbell 1997). Els apinayens es consideren parents històrics d'altres pobles timbires de l'est del riu Tocantins. Aquest fet explica el parentiu lingüístic.
El primer contacte documentat entre europeus i apinayens data del 1774. A mitjan segle XIX es van intensificar les relacions i, com en tants altres casos, la comunitat es va veure afectada per epidèmies greus. En 60 anys, des de final del segle XIX fins a mitjan segle XX, la població apinayé es va reduir en un 90%. Durant la segona meitat del segle XX, ha anat creixent ràpidament: 150 individus el 1928 (vegeu Edviges Albuquerque 2007), 350 individus el 1979 (vegeu Ham et al. 1979), 1.262 el 2003.
La comunitat viu un procés gradual d'assimilació a la cultura dominant. Vers el 1979, tothom parlava apinayé en tots els àmbits de la vida de la comunitat. Només els homes sabien portuguès i l'empraven en relacions amb gent de fora (vegeu Ham et al.).
Actualment la llengua transmesa de pares a fills continua essent l'apinayé i els infants són monolingües fins als 7 anys, edat en què el portuguès s'introdueix al currículum escolar. Els adults, en canvi, són tots bilingües apinayé-portuguès (vegeu Edviges Albuquerque 2007).
