aposició especificativa
aposició especificativa
- ca aposició especificativa, n f
- ca aposició restrictiva, n f sin. compl.
- es aposición especificativa
- fr apposition spécificative
- en restrictive apposition
Definició
Nom o sintagma nominal que, juxtaposat a un altre nom o sintagma nominal, restringeix, redueix o limita el significat d'aquest.
Nota
- És el cas de Joan en el sintagma El meu germà Joan.
aposició explicativa
aposició explicativa
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
Definició
Aposició pròpiament dita.
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
aposició no restrictiva
aposició no restrictiva
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
Definició
Aposició pròpiament dita.
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
aposició restrictiva
aposició restrictiva
- ca aposició especificativa, n f
- ca aposició restrictiva, n f sin. compl.
- es aposición especificativa
- fr apposition spécificative
- en restrictive apposition
Definició
Nom o sintagma nominal que, juxtaposat a un altre nom o sintagma nominal, restringeix, redueix o limita el significat d'aquest.
Nota
- És el cas de Joan en el sintagma El meu germà Joan.
apòstrof
apòstrof
- ca apòstrof, n m
- es apóstrofo
- fr apostrophe
- en apostrophe
Definició
Signe gràfic en forma de coma volada o bé en forma de ratlleta vertical volada que s'utilitza en l'escriptura d'algunes llengües per a assenyalar l'elisió d'algunes lletres, generalment una vocal, o la fixació d'un determinant o pronom asil·làbic.
Nota
- Per exemple l'home.
apràxia
apràxia
- ca apràxia, n f
- es apraxia
- fr apraxie
- en apraxia
Definició
Trastorn del llenguatge caracteritzat per la incapacitat d'executar moviments voluntaris com a conseqüència de lesions en l'àrea motora.
Nota
- El malalt és incapaç de realitzar els actes que se li demanen, encara que pot comprendre els enunciats. De més a més, té dificultats prosòdiques i articulatòries i té problemes per a iniciar enunciats.
apropiat -ada
apropiat -ada
- ca apropiat -ada, adj
- es apropiado ‑da
- fr approprié ‑ée
- en appropriate
Definició
Dit de l'enunciat que, a més de ser gramatical, s'adequa a la situació pragmàtica particular en què es realitza.
Nota
- En un context de cortesia, l'enunciat Em podria donar un got d'aigua resulta més apropiat que no Vull aigua!
aproximació
aproximació
- ca aproximació, n f
- es aproximación
- fr rapprochement
- en phone substitution
Definició
Forma d'assimilació dels sons d'una llengua a una altra per mitjà de la substitució dels sons originaris pels més pròxims existents en el sistema receptor.
Nota
- Per exemple, la [w] de mots anglesos com ara water s'adapta com a [v] o [b].
arabisme
arabisme
- ca arabisme, n m
- es arabismo
- fr arabisme
- en Arabicism
- en Arabism
Definició
Mot, construcció sintàctica o gir estilístic procedent de l'àrab que s'introdueix en una altra llengua.
Nota
- Per exemple, mots com ara carxofa, atzucac, sucre, dacsa, arrop, catifa, safata, etc. Els arabismes són especialment abundants en el lèxic valencià i balear.
arbitrarietat
arbitrarietat
- ca arbitrarietat, n f
- es arbitrariedad
- fr arbitraire
- en arbitrariness
Definició
Propietat de les llengües naturals segons la qual no existeix cap motivació intrínseca entre les unitats lingüístiques i les entitats del món a què remeten.
Nota
- El terme, introduït per Ferdinand de Saussure, s'ha utilitzat sobretot per a indicar que la relació entre el significant i el significat d'un signe lingüístic no depén de la lliure elecció del subjecte, sinó que és purament convencional i immotivada. Aquesta suposada propietat del llenguatge humà ha sigut criticada o, si més no, matisada des dels postulats teòrics de la gramàtica natural i la lingüística cognitiva, segons els quals les llengües sí que presenten un cert grau de motivació i d'iconicitat.
