Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
  • ca  adjunt oracional, n m
  • ca  modificador oracional, n m sin. compl.
  • es  adjunto oracional
  • es  modificador oracional
  • fr  adjoint de phrase
  • fr  modificateur de phrase
  • en  sentence adjunct
  • en  sentence modifier

Definició
Adjunt que modifica el conjunt de l'oració a la qual s'afig en posició inicial, final o parentètica.

Nota

  • Són adjunts oracionals, per exemple, el sintagma preposicional per sort de l'oració Per sort, hem arribat a temps, o la construcció causal ja que tant ho desitges en Fes-ho tu, ja que tant ho desitges.
  • ca  complement predicatiu optatiu, n m
  • ca  adjunt predicatiu, n m sin. compl.
  • es  adjunto predicativo
  • es  complemento predicativo optativo
  • fr  adjoint predicatif
  • fr  complément prédicatif optionnel
  • en  optional predicative complement
  • en  predicative adjunct

Definició
Predicatiu que no és exigit pel verb, que és l'element que aporta la predicació primària.

Nota

  • Per exemple, tranquil en Se'n va anar tranquil al treball.
  • ca  adlatiu, n m
  • es  adlativo
  • fr  allatif
  • en  allative

Definició
Cas gramatical que, en llengües com el basc o l'hongarés, expressa direcció cap a un punt o un lloc.
  • ca  adnominal, n m
  • es  adnominal
  • fr  adnominal
  • en  adnominal

Definició
Cas gramatical únic regit pel nom i les formes nominals.
  • ca  adnominal, adj
  • es  adnominal
  • fr  adnominal ‑ale
  • en  adnominal

Definició
En gramàtica tradicional, dit de l'element que modifica un nom i que forma part del sintagma nominal constituït al voltant d'aquest nom.

Nota

  • Un adnominal pot ser un determinant, un adjectiu o sintagma adjectival, un sintagma preposicional o una oració de relatiu. Per exemple, aquell, vell i de matemàtiques en el sintagma nominal aquell llibre vell de matemàtiques. Contrasta amb adverbal.
  • ca  adposició, n f
  • es  adposición
  • fr  adposition
  • en  adposition

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, que inclou les categories de la preposició i la posposició.

Nota

  • Les adposicions són, en general, partícules invariables i independents que s'anteposen o es posposen a una categoria sintàctica, normalment nominal, i assenyalen el tipus de relació gramatical que aquesta categoria estableix amb una altra. Les llengües poden classificar-se, segons el tipus d'adposició que s'hi utilitze, en prepositives, pospositives i mixtes. Joseph H. Greenberg ha constatat una forta relació interlingüística entre l'ordre oracional dominant i el tipus d'adposició utilitzada. Segons aquest autor, les llengües amb ordre oracional dominant verb-subjecte-objecte són sempre prepositives, mentre que les llengües amb ordre oracional dominant subjecte-objecte-verb tendeixen a ser pospositives.
  • ca  adquisició, n f
  • es  adquisición
  • fr  acquisition
  • en  acquisition

Definició
Procés d'aprenentatge d'una llengua, generalment la materna.

Nota

  • Les hipòtesis més importants formulades sobre el procés d'adquisició del llenguatge són la conductista de Burrhus Frederick Skinner, la innatista de Noam Chomsky i la constructivista de Jean Piaget. Per a Skinner, l'aprenentatge lingüístic és un fet bàsicament social que s'explica a partir dels estímuls a què està sotmés l'infant i, concretament, a partir de les cadenes d'estímul-resposta-reforç. Chomsky, en canvi, parteix de la idea que l'estímul és molt pobre, i que el ràpid procés d'aprenentatge només pot explicar-se si es postula que l'infant té una predisposició innata a adquirir el llenguatge i posseeix interioritzats una sèrie d'universals lingüístics. Piaget, finalment, adopta una perspectiva intermèdia, ja que considera que la capacitat lingüística està íntimament associada a la resta de capacitats cognitives i exigeix un procés de maduració del cervell.
adquisició de segones llengües adquisició de segones llengües

  • ca  adquisició de segones llengües, n f
  • es  adquisición de segundas lenguas
  • fr  acquisition de langues secondes
  • en  second language acquisition

Definició
Procés d'aprenentatge d'una llengua diferent de la materna.

Nota

  • L'aprenentatge es realitza normalment a l'escola, mitjançant programes d'immersió lingüística, d'educació bilingüe, d'ensenyament de llengües estrangeres, etc. Aquest procés d'aprenentatge ha sigut estudiat sobretot amb la idea de millorar l'ensenyament de segones llengües.
  • ca  adstrat, n m
  • ca  paradstrat, n m sin. compl.
  • es  adstrato
  • es  paradstrato
  • es  parastrato
  • fr  adstrat
  • fr  paradstrat
  • en  adstrate
  • en  adstratum
  • en  paradstrat

Definició
Llengua que, en un territori determinat, exerceix una influència parcial sobre una altra de veïna.

Nota

  • Normalment, aquesta influència és provocada per un període limitat de convivència de les llengües en un mateix territori o territoris veïns. Cal tenir en compte, però, que el desenvolupament dels moderns mitjans de comunicació ha fet que s'amplie la noció d'adstrat, que ja no implica necessàriament la contigüitat geogràfica. Contrasta amb substrat i superstrat.
  • ca  adverbi, n m
  • ca  Adv, n m abrev.
  • es  adverbio
  • es  Adv abrev.
  • fr  adverbe
  • fr  Adv abrev.
  • en  adverb
  • en  Adv abrev.

Definició
Categoria lèxica, o element de la categoria, els membres de la qual són funcionalment heterogenis, per tal com poden modificar un verb, un adjectiu, un altre adverbi i, fins i tot, una oració, ampliant-ne, precisant-ne o matisant-ne el significat.

Nota

  • Morfològicament, es caracteritzen perquè no admeten morfemes de gènere i nombre; estructuralment, perquè no solen tenir complements ni especificadors. Els adverbis poden ser classificats, segons la funció que desenvolupen en l'oració, en adverbis quantitatius, de predicat, focalitzadors, modals, orientats al subjecte, orientats a l'emissor o al receptor i conjuntius. Els de predicat, alhora, poden ser de manera i de lloc. Tradicionalment també es consideren de predicat els adverbis de temps i d'aspecte, perquè generalment ocupen posicions dins del sintagma verbal, però en aquest cas modifiquen les propietats temporals i aspectuals de l'oració, no pas del predicat.