ultracorrecció - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
ultracorrecció
ultracorrecció
- ca ultracorrecció, n f
- ca hipercorrecció, n f sin. compl.
- es hipercorrección
- es ultracorrección
- fr hypercorrection
- en hypercorrection
Definició
Interpretació d'una forma correcta de la llengua com si fora incorrecta i substitució per una forma analògica o més productiva que es considera correcta.
Nota
- Per exemple, és una ultracorrecció històrica la substitució de la forma etimològica malaut (< MALE HABĬTU) per malalt, que es produí en el moment que s'aturà i es corregí la tendència a pronunciar com a u la l etimològica de mots com altre i alt, pel fet que els parlants consideraren erròniament que es tractava de la mateixa u.
