variant combinatòria - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
variant combinatòria
variant combinatòria
- ca variant combinatòria, n f
- ca variant condicionada, n f sin. compl.
- ca variant contextual, n f sin. compl.
- ca variant lligada, n f sin. compl.
- es variante combinatoria
- es variante condicionada
- es variante contextual
- es variante ligada
- fr variante combinatoire
- fr variante conditionnée
- fr variante contextuelle
- fr variante liée
- en bound variant
- en combinatorial variant
- en conditioned variant
- en contextual variant
Definició
Variant l'ús de la qual obeeix a restriccions contextuals.
Nota
- Les variants combinatòries no poden aparéixer en un mateix context, però presenten entre elles algun tipus de parentiu (articulatori en els sons, semàntic en els lexemes, etc.). Així, les realitzacions nasals de caràcter bilabial, dental, alveolar, palatal i velar són variants combinatòries en posició implosiva no final, per tal com estan condicionades pel punt d'articulació de la consonant següent. Igualment ho són els morfemes ‑va i ‑ia de l'imperfet d'indicatiu.
