lenició - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
lenició
lenició
- ca lenició, n f
- ca afebliment, n m sin. compl.
- es debilitamiento
- es lenición
- fr affaiblissement
- fr lénition
- en lenition
- en weakening
Definició
Procés de canvi consonàntic pel qual una consonant esdevé menys tensa, o siga, menys obstruent i amb un major grau de sonicitat.
Nota
- La lenició pot donar lloc a fenòmens com ara la desgeminació, la sonorització, la fricativització o l'espirantització. Històricament, el procés de lenició explica, per exemple, l'evolució de les consonants oclusives del llatí al català en posició intervocàlica o entre vocal i líquida; concretament, canvis com la desgeminació de PP a p en CŬPPAM > copa, la sononoritació de P a b en RĪPAM > riba o en CAPRAM > cabra i de B a v en CABALLUM > cavall. Sincrònicament, la lenició permet donar compte, per exemple, del fet que la consonant /d/ es pronuncie com a aproximant ([ð]) i no com a oclusiva ([d]) quan es troba en obertura de síl·laba precedida d'una vocal, una semivocal, una fricativa o una ròtica, com en cada, buida, tres dits o ardor.
