harmonia tipològica - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
harmonia tipològica
harmonia tipològica
- ca harmonia tipològica, n f
- es armonía tipológica
- fr harmonie typologique
- en typological harmony
Definició
En tipologia lingüística, correlació establida entre diferents propietats tipològiques, sobretot entre les propietats referides a l'ordre dels constituents.
Nota
- Per exemple, el fet que les llengües que anteposen el complement directe al verb solen tenir posposicions i solen anteposar el genitiu al nom i, al revés, les llengües que posposen el complement directe solen tenir preposicions i posposar el genitiu.
