comitatiu - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
comitatiu
comitatiu
- ca comitatiu, n m
- ca acompanyatiu, n m sin. compl.
- es comitativo
- fr comitatif
- en comitative
Definició
Cas gramatical que, en llengües com el finés, indica companyia.
Nota
- El terme s'utilitza igualment per a referir-se tant a la funció sintàctica denominada tradicionalment complement circumstancial de companyia com al paper semàntic del sintagma nominal d'aquest complement. Així, en l'oració Enric se n'anà amb Pere, amb Pere és el comitatiu. És notable l'afinitat del comitatiu amb l'instrumental, com demostra el fet que en moltes llengües té una expressió semblant.
