arrel - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
arrel
arrel
- ca arrel, n f
- es raíz
- fr racine
- en root
Definició
Constituent abstracte o subjacent d'un mot que és comú a tot un paradigma flexiu o a tota una família de mots i que aporta el significat lèxic bàsic.
Nota
- Des d'aquesta perspectiva, l'arrel seria l'element abstracte i el radical cadascuna de les realitzacions formals concretes de l'arrel. Els radicals dobl- (de doble) i dupl- (de duplicar), per exemple, corresponen a una sola arrel.
