Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

alternança causativa - Diccionari de lingüística

Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín

Presentació
alternança causativa alternança causativa

  • ca  alternança causativa, n f
  • es  alternancia causativa
  • fr  alternance causative
  • en  causative alternation

Definició
Alternança en l'estructura argumental d'un verb que pot tenir un ús transitiu, en construccions amb significat causatiu, i un d'intransitiu, en construccions amb significat no causatiu.

Nota

  • Per exemple, hi ha alternança causativa entre l'ús transitiu de sorprendre en l'oració La professora va sorprendre els estudiants i l'intransitiu en l'oració Els estudiants es van sorprendre. En el primer cas, s'expressa que l'entitat denotada pel subjecte provoca un canvi d'estat en la designada pel complement directe. En el segon, en canvi, s'indica que l'entitat designada pel subjecte canvia d'estat. La variant intransitiva rep el nom de antiacusativa, i en les llengües romàniques és morfològicament més complexa, ja que s'afig al verb el pronom feble reflexiu. Aquesta alternança es dona amb verbs de canvi d'estat i amb alguns verbs psicològics. [V. construcció antiacusativa]