alternança locativa - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
alternança locativa
alternança locativa
- ca alternança locativa, n f
- es alternancia locativa
- fr alternance locative
- en locative alternation
Definició
Alternança en l'estructura argumental d'un verb que pot aparéixer en dos tipus construccions transitives que expressen localització.
Nota
- Per exemple, hi ha alternança locativa en les construccions amb el verb carregar que apareixen en les dues oracions següents: Vam carregar les taronges al carro i Vam carregar el carro amb les taronges. En la primera oració, el complement directe designa l'entitat localitzada i el complement de règim preposicional, el locatiu. En la segona, en canvi, el complement directe designa el locatiu i l'adjunt, l'entitat localitzada.