al·lomorfia - Diccionari de lingüística
Manuel Pérez Saldanya; Rosanna Mestre; Ofèlia Sanmartín
al·lomorfia
al·lomorfia
- ca al·lomorfia, n f
- es alomorfía
- fr allomorphie
- en allomorphy
Definició
Fenomen d'alternança entre al·lomorfs d'un mateix morfema.
Nota
- Per exemple, el futur presenta al·lomorfia, ja que s'expressa per mitjà de l'al·lomorf /ɾé/ en una forma com cantaré i de l'al·lomorf /ɾá/ en una forma com cantarà.
