enunciat verificatiu
enunciat verificatiu
- ca enunciat constatatiu, n m
- ca enunciat verificatiu, n m sin. compl.
- es constativo
- es enunciado constatativo
- fr énoncé constatatif
- en constative utterance
Definició
En la terminologia de John L. Austin, enunciat descriptiu que proporciona una informació factual i que és susceptible de ser vertader o fals.
Nota
- Per exemple, Lluís se n'anà amb autobús. S'oposa a enunciat performatiu.
enunciatari | enunciatària
enunciatari | enunciatària
- ca enunciatari | enunciatària, n m, f
- es enunciatario | enunciataria
- fr énonciataire
- en enunciatee
Definició
Persona a qui va destinat l'enunciat, o objecte de l'enunciació.
EP
EP
- ca estructura profunda, n f
- ca estructura P, n f sin. compl.
- ca EP, n f abrev.
- es estructura P
- es estructura profunda
- es EP abrev.
- fr structure profonde
- fr structure-P
- fr SP abrev.
- en D-structure
- en deep structure
- en DS abrev.
Definició
En gramàtica generativa, nivell de representació sintàctica constituït a partir de les regles de la base i de la inserció de peces lèxiques en les posicions ocupades per símbols categorials.
Nota
- La concepció de l'estructura profunda ha canviat al llarg de la història del generativisme. Els canvis més significatius es deuen a la relació establida entre la sintaxi i la semàntica oracional, i al grau d'abstracció que presenten les estructures profundes. En general, es pot afirmar que en l'anomenat model estàndard la semàntica tenia un valor generatiu i l'estructura profunda sovint presentava formes bastant abstractes (allunyades de les formes superficials), per tal com havia de delimitar el valor semàntic de l'oració. En models més recents, com el de la teoria del règim i del lligam, la semàntica té un valor purament interpretatiu i l'estructura profunda presenta formes menys abstractes. Per a explicitar aquest tipus de diferències, es tendeix a utilitzar la sigla EP per a referir-se a l'estructura profunda dels primers models i estructura P per a referir-se a l'estructura profunda de la teoria del règim i del lligam. S'oposa a estructura superficial.
epèntesi
epèntesi
- ca epèntesi, n f
- es epéntesis
- fr épenthèse
- en epenthesis
Definició
En fonologia, el terme sovint es generalitza a la inserció d'un fonema en qualsevol posició.
Nota
- Per exemple, la inserció de la e inicial en esport o de la e final en acte.
epèntesi
epèntesi
- ca epèntesi, n f
- es epéntesis
- fr épenthèse
- en epenthesis
Definició
En gramàtica històrica, fenomen consistent en la inserció d'un fonema no etimològic en l'interior d'un mot.
Nota
- L'epèntesi es produeix en el curs de l'evolució d'una llengua, per analogia, per comoditat articulatòria, etc. La r de tresor (< THESAURUS) o la e de cantaren (< CANTAVĒRUNT) són, per exemple, elements epentètics.
epexègesi
epexègesi
- ca aposició explicativa, n f
- ca aposició no restrictiva, n f sin. compl.
- ca epexègesi, n f sin. compl.
- es aposición explicativa
- es epexégesis
- fr apposition explicative
- fr épexégèse
- en epexegesis
- en non-restrictive apposition
Definició
Aposició pròpiament dita.
Nota
- L'aposició explicativa presenta la mateixa extensió referencial que l'element que determina i es limita a introduir alguna nota ja coneguda sense afegir cap concepte nou. Aquest és el cas de l'autor del 'Tirant lo Blanc' en el sintagma Martorell, l'autor del 'Tirant lo Blanc'.
epicé -ena
epicé -ena
- ca epicé -ena, adj
- es epiceno ‑na
- fr épicène
- en epicene
Definició
Dit del nom o del pronom gramaticalment masculí o femení que pot utilitzar-se per a referir-se indistintament a éssers vius d'ambdós sexes.
Nota
- Així, els noms mosca, mussol.
episemema
episemema
- ca episemema, n m
- es episemema
- fr épisémème
- en episememe
Definició
En la terminologia de Leonard Bloomfield, significat d'una disposició gramatical o tagmema.
Nota
- En l'oració Corre!, per exemple, el tagmema d'entonació final exclamatòria té com a episemema el valor d'estímul fort. Des d'aquesta perspectiva, s'estableix un clar paral·lelisme entre el lèxic i la gramàtica, per tal com es considera que en tots dos casos existeixen unitats bipolars dotades d'una forma i d'un significat.
episodi
episodi
- ca episodi, n m
- es episodio
- fr épisode
- en episode
Definició
En l'anàlisi conversacional, unitat de segmentació de la conversa que posseeix coherència semàntica.
Nota
- Normalment està integrada per diversos torns de parla o rèpliques que consten d'un tòpic comú.
epítesi
epítesi
- ca paragoge, n f
- ca epítesi, n f sin. compl.
- es epítesis
- es paragoge
- fr épithèse
- fr paragoge
- en epithesis
- en paragoge
Definició
Addició d'un so o d'uns sons al final d'un mot per tal de facilitar-ne la pronúncia; per exemple, la e final de formes col·loquials com texte.
