destret respiratori de l'adult
destret respiratori de l'adult
Clínica
- ca síndrome del destret respiratori de l'adult, n f
- ca destret respiratori de l'adult, n m sin. compl.
- ca pulmó de xoc, n m sin. compl.
- ca síndrome del destret respiratori agut, n f sin. compl.
- ca SDRA, n f sigla
- oc destret respiratòri der adult, n f
- oc paumon de chòc, n m
- oc sindròme deth destret respiratòri der adult, n f
- es pulmón de shock, n m
- es síndrome de dificultad respiratoria aguda, n m
- es síndrome de dificultad respiratoria del adulto, n m
- es síndrome de distrés respiratorio agudo, n m
- es SDRA, n m sigla
- fr détresse respiratoire de l'adulte, n f
- fr syndrome de détresse respiratoire, n m
- fr syndrome de détresse respiratoire aiguë, n m
- fr syndrome de détresse respiratoire de l'adulte, n m
- fr SDRA, n m sigla
- gl pulmón de choque, n m
- gl síndrome de dificultade respiratoria aguda, n f
- gl síndrome do desconforto respiratorio agudo, n f
- gl síndrome do desconforto respiratorio do adulto, n f
- gl SDRA, n f sigla
- ptPT síndrome de dificuldade respiratória aguda, n f
- ptPT síndrome de dificuldade respiratória do adulto, n f
- ptPT SDRA, n f sigla
- ptBR síndrome da angústia respiratória aguda, n f
- ptBR síndrome de angústia respiratória aguda, n f
- ptBR síndrome de angústia respiratória do adulto, n f
- ptBR SARA, n f sigla
- en acute respiratory distress syndrome, n
- en adult respiratory distress syndrome, n
- en respiratory distress syndrome, n
- en shock lung, n
- en ARDS, n sigla
- nl acuut ademhalingsnoodsyndroom, n
- nl shocklong, n
- nl ARDS, n sigla
- eu helduaren arnas distresaren sindrome, n
- eu HADS, n sigla
- ar متلازمة الضائقة التنفسية لدى البالغين
Clínica
Definició
Síndrome pulmonar, d'etiologia molt diversa, originada per un augment de la permeabilitat dels capil·lars pulmonars, caracteritzada per una insuficiència respiratòria molt greu, per infiltrats pulmonars bilaterals i difusos i per una disminució extrema de la distensibilitat dels pulmons, en absència de fallida ventricular esquerra.
destret respiratori del nadó
destret respiratori del nadó
Clínica
- ca síndrome del destret respiratori del nadó, n f
- ca destret respiratori del nadó, n m sin. compl.
- ca displàsia alveolar congènita, n f sin. compl.
- ca pneumònia d'aspiració congènita, n f sin. compl.
- oc destret respiratòri deth mainatjon, n f
- oc displasia alveolar congenita, n f
- oc sindròme deth destret respiratòri en mainatjon, n f
- oc sindròme deth destret respiratòri idiopatica deth mainatjon, n f
- es displasia alveolar congénita, n f
- es distrés respiratorio neonatal, n m
- es síndrome de dificultad respiratoria del recién nacido, n m
- es síndrome de dificultad respiratoria neonatal, n m
- es síndrome de distrés respiratorio neonatal, n m
- fr détresse respiratoire néonatale, n f
- fr dysplasie alvéolaire congénitale, n f
- fr syndrome de détresse respiratoire du nouveau-né, n m
- gl desconforto respiratorio neonatal, n m
- gl displasia alveolar conxénita, n f
- gl síndrome de dificultade respiratoria neonatal, n f
- gl síndrome do desconforto respiratorio neonatal, n f
- ptPT síndrome de dificuldade respiratória neonatal, n f
- ptBR síndrome do desconforto respiratório do recém-nascido, n f
- ptBR SDR-RN, n f sigla
- en idiopathic respiratory distress of newborn, n
- en neonatal respiratory distress syndrome, n
- en respiratory distress syndrome of newborn, n
- nl aangeboren alveolaire dysplasie, n
- nl ademhalingsnoodsyndroom bij pasgeborenen, n
- eu jaioberriaren arnas distresaren sindrome, n
- ar ضيق التنفس عند حديثي الولادة
- ar خلل التنسج السنخي الخلقي
Clínica
Definició
Síndrome pulmonar amb un quadre d'insuficiència respiratòria, d'etiologia molt diversa, que es dona en nadons, més freqüentment en nadons prematurs, en infants de mare diabètica i en nascuts per cesària, i a vegades sense cap factor predisposant aparent.
detecció precoç
detecció precoç
Diagnòstic
- ca detecció precoç, n f
- oc deteccion precòç, n f
- es detección precoz, n f
- fr dépistage précoce, n m
- fr détection précoce, n f
- gl detección precoz, n f
- ptPT deteção precoce, n f
- ptBR detecção precoce, n f
- en early case finding, n
- en early detection, n
- nl vroegtijdige opsporing, n
- eu detekzio goiztiar, n
- ar كشف مبكر
Diagnòstic
Definició
Detecció d'un problema de salut durant el període asimptomàtic que permet aplicar mesures per a intentar modificar-ne la història natural i evitar-ne la progressió.
dexametasona
dexametasona
Principis actius
- ca dexametasona, n f
- oc dexametasona, n f
- es dexametasona, n f
- fr dexaméthasone, n f
- gl dexametasona, n f
- pt dexametasona, n f
- en dexamethasone, n
- nl dexamethason, n
- eu dexametasona, n
- ar ديكساميثازون
- CAS 50-02-2
Principis actius
Definició
Fàrmac antiinflamatori i immunosupressor que inhibeix l'apoptosi dels neutròfils i els factors de transcripció inflamatoris.
Nota
- 1. La dexametasona és un glucocorticoide que s'empra en el tractament de la insuficiència cardíaca i de malalties amb un component inflamatori i al·lèrgic, així com per a inhibir el rebuig en el trasplantament d'òrgans. A l'Estat espanyol i a altres països se n'ha autoritzat l'ús per al tractament de la COVID-19. És d'origen sintètic.
- 2. La denominació dexametasona és la forma catalana corresponent a la DCI.
diagnosi
diagnosi
Diagnòstic
- ca diagnòstic, n m
- ca diagnosi, n f sin. compl.
- oc diagnòsi, n f
- oc diagnostic, n m
- es diagnosis, n f
- es diagnóstico, n m
- fr diagnose, n f
- fr diagnostic, n m
- gl diagnose, n f
- gl diagnóstico, n m
- pt diagnóstico, n m
- en diagnosis, n
- en diagnostic, n
- nl diagnose, n
- eu diagnostiko, n
- ar تشخيص
Diagnòstic
Definició
Determinació de la naturalesa de la malaltia o el problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
diagnòstic
diagnòstic
Diagnòstic
- ca diagnòstic, n m
- ca diagnosi, n f sin. compl.
- oc diagnòsi, n f
- oc diagnostic, n m
- es diagnosis, n f
- es diagnóstico, n m
- fr diagnose, n f
- fr diagnostic, n m
- gl diagnose, n f
- gl diagnóstico, n m
- pt diagnóstico, n m
- en diagnosis, n
- en diagnostic, n
- nl diagnose, n
- eu diagnostiko, n
- ar تشخيص
Diagnòstic
Definició
Determinació de la naturalesa de la malaltia o el problema de salut d'un pacient per mitjà de l'estudi dels seus símptomes i signes i de la realització d'exploracions complementàries.
diarrea
diarrea
Clínica
- ca diarrea, n f
- oc diarrèa, n f
- es diarrea, n f
- fr diarrhée, n f
- gl diarrea, n f
- pt diarreia, n f
- en diarrhea, n
- nl diarree, n
- eu beherako, n
- ar إسهال
Clínica
Definició
Evacuació de femta de menor consistència i major fluïdesa i, sovint, amb un augment del nombre i el volum de les deposicions.
Nota
- La causa de la diarrea és l'acceleració del trànsit intestinal, a la qual moltes vegades se suma una hipersecreció mucosa.
dímer-D
dímer-D
Diagnòstic
- ca dímer-D, n m
- oc dimer-D, n m
- es dímero-D, n m
- fr D-dimère, n m
- gl dímero-D, n m
- pt D-dímero, n m
- ptBR dímero D, n m
- en D-dimer, n
- nl D-dimer, n
- eu D dimero, n
- ar ديمير- د
Diagnòstic
Definició
Producte de degradació de la fibrina que es produeix quan un coàgul de sang és dissolt en l'organisme.
Nota
- 1. El dímer-D, el fibrinogen i el temps de protrombina són tres paràmetres de coagulació que poden orientar sobre el pronòstic de la pneumònia per COVID-19.
- 2. Uns valors sanguinis de dímer-D elevats s'han relacionat amb un pitjor pronòstic en pacients amb COVID-19.
- 3. La determinació del dímer-D s'utilitza en el diagnòstic de la trombosi venosa profunda, el tromboembolisme pulmonar o la coagulació intravascular disseminada.
discapacitat
discapacitat
Entorn social
- ca discapacitat, n f
- oc andicapat, n f
- oc discapacitat, n f
- es discapacidad, n f
- fr incapacité, n f
- gl discapacidade, n f
- pt incapacidade, n f
- en disability, n
- nl beperking, n
- eu desgaitasun, n
- ar إعاقة / عدم قدرة
Entorn social
Definició
Condició de la persona que presenta un trastorn físic, mental o sensorial que li impedeix o li dificulta desenvolupar la seva activitat dins dels límits considerats normals.
Nota
- Les persones amb una discapacitat poden tenir dificultats en la integració educativa, social i laboral, a conseqüència d'una deficiència previsiblement permanent, congènita o no, en les seves capacitat físiques, psíquiques o sensorials.
disfonia
disfonia
Clínica
- ca disfonia, n f
- oc disfonia, n f
- es disfonía, n f
- fr dysphonie, n f
- gl disfonía, n f
- pt disfonia, n f
- en dysphonia, n
- nl dysfonie, n
- eu disfonia, n
- ar خلل النطق
Clínica
Definició
Trastorn de la fonació degut a canvis en les cordes vocals que causen una alteració en els paràmetres normals de to, intensitat o timbre.
Nota
- La disfonia pot ser fisiològica, com en el cas del canvi de veu dels nois en la pubertat, o patològica, en casos d'inflamacions de la laringe o per una lesió nerviosa de les cordes vocals.
