malaltia transmesa per aliments
malaltia transmesa per aliments
- ca malaltia transmesa per aliments, n f
- ca malaltia de transmissió alimentària, n f sin. compl.
- ca MTA, n f sigla
- es enfermedad alimentaria, n f
- es enfermedad de origen alimentario, n f
- es enfermedad de transmisión alimentaria, n f
- es enfermedad transmitida por alimentos, n f
- es ETA, n f sigla
- fr maladie d'origine alimentaire, n f
- en food disease, n
- en food illness, n
- en food-related illness, n
- en foodborne disease, n
- en foodborne illness, n
- en food-borne disease, n var. ling.
- en food-borne illness, n var. ling.
- en FBD, n sigla
- en FBI, n sigla
- cod **Motiu de normalització: Delimitar conceptualment el terme**
- cod **Motiu de normalització: Donar prioritat a una o diverses denominacions en ús**
Ciències de la salut > Sanitat. Salut pública, **Denominació catalana 1: Locució nominal (Adj+N+SPrep)**, **Denominació catalana 2: Locució nominal (N+SPrep)**, **Denominació catalana 3: Sigla només amb inicials dels mots lèxics**, **Denominació catalana 3: Sigla llegida lletra a lletra**
Definició
Malaltia causada per la ingesta d'un agent biològic o químic present en un aliment.
Nota
- 1. Per a evitar les malalties transmeses per aliments convé aplicar les mesures preventives adequades al llarg de tota la cadena alimentària.
- 2. Els símptomes més habituals de les malalties transmeses per aliments són nàusees, vòmits, diarrea o febre.
- 3. Alguns especialistes restringeixen la denominació malaltia de transmissió alimentària a les malalties transmeses per aliments que resulten de la ingesta d'un agent biològic, que són les més freqüents.
- 4. Són malalties transmeses per aliments les infeccions alimentàries, les infestacions alimentàries i les intoxicacions alimentàries.
-
Criteris aplicats pel Consell Supervisor en l'aprovació del terme malaltia transmesa per aliments (sin. compl. malaltia de transmissió alimentària; sigla MTA
Resolució del Consell Supervisor
S'aproven les formes malaltia transmesa per aliments i, com a sinònim complementari, malaltia de transmissió alimentària, juntament amb la sigla MTA.
Criteris aplicats
Pel que fa a malaltia transmesa per aliments:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia transmesa per l'aigua, malaltia transmesa per aerosols, malaltia transmesa per l'aire, malaltia transmesa per la femta, malaltia transmesa per animals domèstics, malaltia transmesa per insectes, malaltia transmesa per mosquits, malaltia transmesa per ocells.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Pel que fa a malaltia de transmissió alimentària:
·És una denominació lingüísticament adequada, construïda sobre el nucli malaltia amb un sintagma que indica la funció intermediària dels aliments en la propagació dels perills biològics i químics.
·És una forma semànticament adequada, que descriu amb precisió el concepte, si bé alguns especialistes l'associen específicament a les malalties transmeses per agents biològics presents en els aliments.
·És una forma anàloga formalment a altres denominacions consolidades en català, com ara malaltia de transmissió aèria, malaltia de transmissió parenteral, malaltia de transmissió respiratòria, malaltia de transmissió sexual.
·És una designació habitual del concepte.
·Té el vistiplau d'especialistes de l'àmbit.
·En altres llengües s'utilitza la designació anàloga.
Finalment, pel que fa a la forma MTA:
·És la sigla catalana corresponent tant a malaltia transmesa per aliments com a malaltia de transmissió alimentària.
·Té un ús important en textos especialitzats.
·Té el vistiplau dels especialistes.
Formes desestimades
-malaltia alimentària: És una denominació poc freqüent i tampoc és del tot clara, perquè podria fer pensar en altres trastorns (anorèxia, bulímia, hipervitaminosi, obesitat) que no deriven dels perills alimentaris ingerits, sinó d'altres factors relacionats amb l'alimentació.
-malaltia d'origen alimentari: Podria considerar-se una solució adequada, formalment anàloga a altres denominacions de malalties com ara malaltia d'origen autoimmune, malaltia d'origen bacterià, malaltia d'origen genètic, malaltia d'origen víric. Té l'inconvenient, però, que té poc ús; a més, en general aquestes altres denominacions fan referència a la causa directa de la malaltia (cèl·lules immunitàries, bacteris, gens, virus), mentre que en el cas plantejat la causa de la malaltia no és estrictament l'aliment, sinó el perill biològic o químic que transporta.
[Acta 698, 7 de novembre de 2022]
