discapacitat
discapacitat
- ca discapacitat, n f
- es discapacidad, n f
- en disability, n
Salut mental
Definició
Limitació d'una persona per a la seva participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions que la resta, com a resultat de la interacció entre un dèficit en el funcionament d'aquesta persona i les barreres o actituds de l'entorn.
Nota
- 1. El dèficit originari de la discapacitat pot estar motivat per una dificultat física, sensorial, intel·lectual o mental, de major o menor grau i de durada permanent o indefinida.
- 2. En l'actualitat hi ha un moviment molt important en favor dels drets de les persones amb discapacitat, a partir de la Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de l'Organització de les Nacions Unides (Nova York, 2006), que critica la concepció de la discapacitat com un problema mèdic o de rehabilitació i defensa un enfocament basat en un model social i de dret.
- 3. La denominació diversitat funcional, proposada l'any 2005 al Fòrum de Vida Independent com a alternativa a la denominació discapacitat, no té un acord unànime dins del sector.
