Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionari de sociologia i ciències socials

Presentació
etologia etologia

Perspectiva sociològica > Disciplines afins

  • ca  etologia, n f
  • es  etología, n f
  • fr  éthologie, n f
  • en  ethology, n

Perspectiva sociològica > Disciplines afins

Definició
Branca de la biologia que estudia el comportament dels animals, sota les condicions de l'hàbitat natural, i els mecanismes que en determinen el comportament.
eugenèsia eugenèsia

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Biologia, Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

  • ca  eugenèsia, n f
  • es  eugenesia, n f
  • en  eugenics, n pl

Perspectiva sociològica > Disciplines afins > Biologia, Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

Definició
Corrent de pensament que postula que la constitució genètica dels éssers humans es pot perfeccionar mitjançant el control de la seva reproducció, en funció d'uns valors dominants en una societat determinada.

Nota

  • 1. L'origen de l'eugenèsia està fortament arrelat a l'aparició del darwinisme social a final del segle XIX.
  • 2. El pare de l'eugenèsia moderna és Francis Galton, cosí de Charles Darwin, el qual, en els seus treballs de 1874 i 1877, va reemplaçar la selecció natural per una selecció artificial per a afavorir la reproducció dels individus pertanyents a les elits i obstaculitzar la dels que considerava no aptes.
  • 3. El terme eugenèsia prové del grec i significa 'ben nascut' o 'bona reproducció'.
eutanàsia eutanàsia

Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

  • ca  eutanàsia, n f
  • es  eutanasia, n f
  • en  euthanasia, n

Cicles de vida i salut > Salut i malaltia

Definició
Actuació mèdica indicada amb l'objectiu de causar la mort, d'una manera ràpida i indolora, a una persona que es troba en una situació de malaltia terminal o de lesió greu clínicament irreversible, amb patiment insuportable i incontrolable, a petició expressa, reiterada i informada del pacient.

Nota

  • El terme eutanàsia prové del grec i significa, literalment, 'bona mort'.
evidència col·lectiva evidència col·lectiva

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió > Creences de sentit comú

  • ca  evidència col·lectiva, n f
  • es  evidencia colectiva, n f
  • en  collective evidence, n

Cultura i identitat > Ideologia i cosmovisió > Creences de sentit comú

Definició
Conjunt de coneixements construïts socialment que en un període determinat i per a un grup específic esdevenen indiscutibles.

Nota

  • El conjunt d'evidències col·lectives d'un grup constitueix el món implícit que defineix el sociòleg austríac Alfred Schütz.
evolució cultural evolució cultural

Cultura i identitat > Sistemes culturals

  • ca  evolució cultural, n f
  • es  evolución cultural, n f
  • en  cultural evolution, n

Cultura i identitat > Sistemes culturals

Definició
Desenvolupament de la complexitat dels sistemes culturals.
evolucionisme evolucionisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  evolucionisme, n m
  • es  evolucionismo, n m
  • en  evolutionism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Teoria que explica la diversitat i el canvi de les societats i de les cultures per desenvolupament i progrés cap a formes cada vegada més complexes.

Nota

  • Alguns dels autors de l'evolucionisme són Auguste Comte, Herbert Spencer o Ferdinand Tönnies.
excedent excedent

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

  • ca  excedent, n m
  • es  excedente, n m
  • en  surplus, n

Estructura econòmica i política > Economia i sistemes socioeconòmics > Sistemes de producció i distribució

Definició
Part de la producció que supera les necessitats immediates de subsistència i del consum corrent, susceptible de ser acumulada o comercialitzada en el mercat.
exclusió social exclusió social

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

  • ca  exclusió social, n f
  • es  exclusión social, n f
  • en  social exclusion, n

Perspectiva sociològica > Conceptes bàsics, Conflicte, desigualtat i exclusió social > Desigualtat i mobilitat social, Polítiques socials i estat del benestar > Estat del benestar

Definició
Situació resultant de l'acció exercida per una societat que rebutja una o més persones o col·lectius per la seva situació de dependència física, psíquica o econòmica, amb la desigualtat subsegüent en l'accés als recursos necessaris per a una bona qualitat de vida.

Nota

  • 1. El sociòleg francès Robert Castel fou pioner en l'ús del concepte d'exclusió social a la meitat dels anys setanta del segle XX.
  • 2. L'estudi de l'exclusió social en les societats avançades aportà una visió més àmplia i més profunda que la dels estudis sobre la pobresa, basada només en l'escassetat de recursos materials.
  • 3. Vegeu també els termes discriminació i marginació.
exili exili

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Dinàmica demogràfica

  • ca  exili, n m
  • es  exilio, n m
  • en  exile, n

Modernització i globalització > Estructura i dinàmica demogràfiques > Dinàmica demogràfica

Definició
Expatriació, voluntària o forçosa, especialment per motius polítics.

Nota

  • L'exili és voluntari, tot i que forçat per les circumstàncies, quan l'autoritat no dicta explícitament l'expatriació però sotmet una persona o un col·lectiu a persecució o a tracte punitiu.
existencialisme existencialisme

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

  • ca  existencialisme, n m
  • es  existencialismo, n m
  • fr  existentialisme, n m
  • en  existentialism, n

Perspectiva sociològica > Paradigmes teòrics > Orientacions filosòfiques

Definició
Corrent filosòfic centrat en l'anàlisi de l'existència humana, la qual és considerada la realitat essencial primària.