platerets
platerets
- ca platerets, n m pl
- ca plats, n m pl sin. compl.
- es platillos
- en cymbals
Definició
Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que es fan xocar l'un contra l'altre, agafant-los, un en cada mà, per mitjà d'una ansa central de corretja o corda, o bé per mitjà d'un mecanisme de pedal.
platina
platina
- ca platina, n f
- es pletina
- en tape deck
Definició
Aparell que s'utilitza per a gravar i reproduir senyals d'àudio per mitjà d'una casset.
plats
plats
- ca platerets, n m pl
- ca plats, n m pl sin. compl.
- es platillos
- en cymbals
Definició
Instrument musical de percussió, consistent en dos plats metàl·lics que es fan xocar l'un contra l'altre, agafant-los, un en cada mà, per mitjà d'una ansa central de corretja o corda, o bé per mitjà d'un mecanisme de pedal.
plectre
plectre
- ca plectre, n m
- ca pua, n f sin. compl.
- es plectro
- es púa
- en pick
- en plectrum
Definició
Peça xicoteta de forma ovalada o triangular, de carei, plàstic o ivori, amb què es polsen les cordes d'alguns instruments de corda, com ara la mandolina, la bandúrria o la guitarra.
pneuma
pneuma
- ca neuma, n m
- ca pneuma, n m sin. compl.
- es neuma
- en neume
Definició
Signe usat per a escriure música en els primers temps del cant gregorià, de l'ambrosià, del visigòtic i d'altres.
pneuma
pneuma
- ca neuma, n m
- ca pneuma, n m sin. compl.
- es neuma
- en neume
Definició
Grup de notes amb què es canta una sola síl·laba final.
pneuma
pneuma
- ca neuma, n m
- ca pneuma, n m sin. compl.
- es neuma
- en neume
Definició
Melodia sense paraules.
poema simfònic
poema simfònic
- ca poema simfònic, n m
- es poema sinfónico
- en symphonic poem
Definició
Peça de música instrumental, d'inspiració literària o pictòrica, caracteritzada per una absoluta llibertat estructural, que té una finalitat descriptiva o narrativa.
polca
polca
- ca polca, n f
- es polca
- en polka
Definició
Música que acompanya el ball homònim, escrita en compàs de dos per quatre i temps ràpid, originària de Bohèmia.
policoral
policoral
- ca policoral, adj
- es policoral
- en polychoral
Definició
Que es caracteritza (una peça musical) perquè en la seua execució intervenen dos o més cors.