Vocabulari de la música

En un concert o en la representació d'una obra musical, repetició d'una peça o d'un fragment a petició del públic.

Fer un bis.

Peça de fusta o de metall tallada al biaix sobre la qual l'aire produïx el so en instruments com la flauta dolça i certs jocs d'orgue.

Que consta (una sonata) de dos temes musicalment diferenciats i generalment contraposats en caràcter i en tonalitat.

Que presenta bitonalitat.

Presència simultània de dos tonalitats en una composició musical i, per extensió, de dos modalitats.

Instrument musical tradicional del Japó, de cordes pinçades i molt semblant al llaüt, amb una caixa de ressonància en forma de pera i dos obertures en forma de mitja lluna, que es toca amb un plectre de fusta.

Figura de nota musical que equival en duració a la mitat de la redona.

Cadascuna de les notes obtingudes en rebaixar mig to els graus tercer, sèptim o quint de l'escala major, que s'utilitzen per a construir alguns dels girs melòdics més comuns en el blues i en el jazz.

Estil musical del folklore negre nord-americà, de tema personal i ritme lent, caracteritzat per una forma harmònica constant, que va influir decisivament en l'origen del jazz.