carril d'acceleració - Diccionari d'enginyeria civil

Carril de canvi de velocitat creat en una entrada d'una carretera a fi que els vehicles que hi circulen adeqüin la seva velocitat a la pròpia de la carretera.

Altrament, si aquests vehicles se situen a la calçada principal a una velocitat més baixa que la dels vehicles que hi circulen, provoquen un alentiment general de la circulació. A més, si el carril d'acceleració és prou llarg, permet que els vehicles passin progressivament del carril dret de la calçada a la qual s'incorporen a carrils situats més cap a l'interior, de manera que s'evita l'acumulació de trànsit en aquest carril. Alhora també, si és prou llarg, permet de donar temps als vehicles per a adaptar-se als buits existents en el corrent del carril dret de la calçada a la qual s'han d'incorporar, i així s'evita que es detinguin. Els carrils d'acceleració poden ser de tipus paral·lel, si una part de la seva longitud és paral·lela a la resta dels carrils de la calçada principal, o de tipus directe, en cas contrari.

La normativa de traçat espanyola (3.1-IC) no admet els de tipus directe.