centre de carena
centre de carena
Enginyeria hidràulica
- ca centre de carena, n m
- ca centre de flotació, n m sin. compl.
- es centro de carena
- es centro de flotación
- en centre of buoyancy
Enginyeria hidràulica
Definició
Centre de gravetat del ^volum de carena^.
centre de flotació
centre de flotació
Enginyeria hidràulica
- ca centre de carena, n m
- ca centre de flotació, n m sin. compl.
- es centro de carena
- es centro de flotación
- en centre of buoyancy
Enginyeria hidràulica
Definició
Centre de gravetat del ^volum de carena^.
centre de llum
centre de llum
Enginyeria de la construcció
- ca centre de llum, n m
- es centro de luz
- en midspan
Enginyeria de la construcció
Definició
Punt mitjà d'un tram situat a igual distància entre dos recolzaments d'una biga.
centre de transferència
centre de transferència
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca estació de transferència, n f
- ca centre de transferència, n m sin. compl.
- es centro de transferencia
- es estación de transferencia
- en transfer station
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Instal·lació d'agrupació o de barreja de residus d'origen divers per a facilitar-ne l'emmagatzematge, el transport, el tractament, la valorització o la disposició.
Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners
Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners
Enginyeria marítima
- ca Centre Internacional d'Investigació dels Recursos Costaners, n m
- ca CIIRC, n m sigla
- es Centro Internacional de Investigación de los Recursos Costeros
- es CIIRC sigla
- en International Centre for Coastal Resources Research
- en CIIRC sigla
Enginyeria marítima
Definició
Consorci públic els objectius del qual són l'execució d'estudis, el desenvolupament d'eines, l'establiment de programes de formació i la transferència de tecnologia dins del camp de la gestió de la zona costanera i dels seus recursos.
Està format per la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Medi Ambient, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Comissionat per a Universitats i Recerca), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la International Federation of Institutes for Advanced Study (IFIAS), amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA).
Està format per la Generalitat de Catalunya (Departament de Política Territorial i Obres Públiques, Departament de Medi Ambient, Departament d'Agricultura, Ramaderia i Pesca i Comissionat per a Universitats i Recerca), la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC) i la International Federation of Institutes for Advanced Study (IFIAS), amb el suport del Programa de les Nacions Unides per al medi ambient (PNUMA).
centrífuga
centrífuga
Enginyeria sanitària i ambiental
- ca centrífuga, n f
- es centrífuga
- en centrifuge
Enginyeria sanitària i ambiental
Definició
Aparell utilitzat per a deshidratar fangs prèviament condicionats basat en l'aplicació d'una força centrífuga sostinguda mitjançant rotació.
cep
cep
Enginyeria de la construcció
- ca cep, n m
- ca encep, n m sin. compl.
- es encepado
- en pile-cap
Enginyeria de la construcció
Definició
Peça prismàtica de formigó armat que transmet i reparteix la càrrega d'un pilar o d'un mur a un grup de pilons.
La forma geomètrica i les dimensions en planta del cep depenen principalment del nombre de pilons que constitueixen el grup. En funció del nombre de pilons, es projecten ceps de planta rectangular, triangular, pentagonal, hexagonal o altra. És convenient disposar ^bigues de lligat^ en els diferents ceps d'un fonament. En el cas de ceps amb un o dos pilons, és imprescindible disposar de bigues centradores per a resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors existents a la base dels pilars.
La forma geomètrica i les dimensions en planta del cep depenen principalment del nombre de pilons que constitueixen el grup. En funció del nombre de pilons, es projecten ceps de planta rectangular, triangular, pentagonal, hexagonal o altra. És convenient disposar ^bigues de lligat^ en els diferents ceps d'un fonament. En el cas de ceps amb un o dos pilons, és imprescindible disposar de bigues centradores per a resistir les excentricitats accidentals i els moments flectors existents a la base dels pilars.
ceràmica
ceràmica
Enginyeria de la construcció
- ca ceràmica, n f
- es cerámica
- en ceramics
Enginyeria de la construcció
Definició
Material de construcció que resulta d'un procés d'elaboració consistent en la conformació d'una peça a base de la unió d'argiles en estat humit i el posterior assecatge i escalfament al forn a una temperatura que usualment es troba entre 850ºC i 1.300ºC.
Nota
- El maó convencional, la termoargila, el material porcellànic, etc., són exemples de materials ceràmics.
ceràmica armada
ceràmica armada
Enginyeria de la construcció
- ca ceràmica armada, n f
- es cerámica armada
- en reinforced masonry
Enginyeria de la construcció
Definició
Construcció d'obra de fàbrica de maó ceràmic reforçada amb armadura d'acer, la qual es disposa embeguda en els junts de morter.
L'enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat les possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada mitjançant la construcció, íntegrament amb aquest material, d'un bon nombre d'edificis diàfans, com ara naus industrials, esglésies i d'altres, que assoleixen en alguns casos llums de fins a 60 m.
L'enginyer uruguaià Eladio Dieste ha demostrat les possibilitats estructurals i arquitectòniques molt importants de la ceràmica armada mitjançant la construcció, íntegrament amb aquest material, d'un bon nombre d'edificis diàfans, com ara naus industrials, esglésies i d'altres, que assoleixen en alguns casos llums de fins a 60 m.
cercle
cercle
Enginyeria del transport
- ca cercle, n m
- es círculo
- en outer loop
Enginyeria del transport
Definició
Ramal per a girades a l'esquerra que en ^enllaços^ de quatre trams entra i surt per la dreta, té tres curvatures i un desenvolupament molt llarg i creua quatre corrents de trànsit deixant l'encreuament de troncs a la seva esquerra.
