parc
parc
- ca parc, n m
- es parque, n m
Definició
Espai verd de grans dimensions, sovint no clos, construït amb finalitats estètiques, de lleure o de gaudi o per a la millora ambiental.
Nota
-
Sol tenir elements diferents, com ara alineacions d'arbres, arbredes, jardins, parterres, platabandes, gespes, prats, peces d'aigua i instal·lacions i construccions diverses. Quan forma part d'un nucli urbà s'anomena específicament parc urbà, que es distingeix dels antics parcs associats a castells, palaus i grans vil·les. El límit dimensional entre parc i jardí queda generalment tipificat pel corresponent Pla General d'Ordenació Urbana (PGOU), Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM) o equivalent.
En cas que el pla corresponent no en tipifiqui el límit, es recomana establir-lo a 1,2 ha com a límit inferior de la superfície d'un parc, a efectes d'inventari.
