Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de lingüística textual

Presentació
competència gramatical competència gramatical

  • ca  competència gramatical, n f
  • ca  competència lingüística, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència lingüística competència lingüística

  • ca  competència gramatical, n f
  • ca  competència lingüística, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a l'ús de les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
competència pragmàtica competència pragmàtica

  • ca  competència pragmàtica, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència al desenvolupament dels rols comunicatius adients a cada situació comunicativa, a la coherència del text amb la realitat i alhora a l'adequació del text al context.
competència semàntica competència semàntica

  • ca  competència semàntica, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que afecta la tria del lèxic quant a la precisió respecte al nivell de formalitat i d'especialitat i quant a les relacions cohesives al llarg del text.
competència textual competència textual

  • ca  competència discursiva, n f
  • ca  competència textual, n f

Definició
Vessant de la competència comunicativa que fa referència a la construcció d'un text coherent, adequat, cohesionat i amb el contingut pertinent.
  • ca  concordança, n f

Definició
Relació significativa entre els morfemes de flexió de les paraules flexives que n'assegura la cohesió en un nivell fonamental per mitjà de la repetició del gènere i el nombre.

Nota

  • En el sintagma nominal, els morfemes de flexió concorden amb el nucli del sintagma en gènere i nombre; en l'oració i la clàusula, el subjecte i el verb concorden en nombre.
  • ca  connector bipolar, n m

Definició
Connector prototípic de la connexió bipolar que formalitza la interdependència de dues parts que presenten una tensió o atracció recíproca i tancada en si mateixa.
connector extensiu connector extensiu

  • ca  connector extensiu, n m

Definició
Connector prototípic de la connexió extensiva que formalitza una relació desigual entre dues parts en què la part subordinada estén l'abast d'algun significat de la subordinant.
  • ca  connector sumatiu, n m

Definició
Connector prototípic de la connexió sumativa que formalitza una relació d'igualtat categorial entre dues o més parts que acumulen informació.
  • ca  connexió, n f

Definició
Procediment d'articulació consistent a fer explícita una relació de significat entre dos elements per mitjà d'un connector lingüístic, que contribueix a l'estructuració del text.

Nota

  • 1. La connexió s'estableix per mitjà de tres tipus de procediments complementaris: la connexió sumativa, la connexió extensiva i la connexió bipolar.
  • 2. La connexió i la juxtaposició són procediments complementaris de l'articulació textual.