disfòria
disfòria
- ca disfòria, n f
- es disforia, n f
- fr dysphorie, n f
- en dysphoria, n
- de Dysphorie, n f
Definició
Alteració de l'estat d'ànim caracteritzada per depressió, malestar físic o psíquic i sentiment general d'insatisfacció d'un mateix.
disfòria de gènere
disfòria de gènere
- ca disfòria de gènere, n f
- ca trastorn d'identitat de gènere, n m
- es disforia de género, n f
- es trastorno de identidad de género, n m
- fr dysphorie de genre, n f
- fr trouble de l'identité sexuelle, n m
- en gender dysphoria, n
- en gender identity disorder, n
- de Geschlechtsdysphorie, n f
- de Geschlechtsidentitätsstörung, n f
Definició
Diagnòstic clínic aplicat a una persona que sent malestar perquè s'identifica amb un gènere que no concorda amb el sexe biològic.
Nota
- L'activisme transgènere reivindica la descatalogació de la transsexualitat com a disfòria de gènere o trastorn d'identitat de gènere, termes inclosos, respectivament, en les darreres edicions del Manual diagnòstic i estadístic dels trastorns mentals (DSM-V) i en la Classificació internacional de malalties (CIM-10).
disfunció
disfunció
- ca disfunció, n f
- es disfunción, n f
- fr dysfonctionnement, n m
- en dysfunction, n
- de Funktionsstörung, n f
Definició
Alteració o deficiència funcional d'un òrgan.
disfunció erèctil
disfunció erèctil
- ca disfunció erèctil, n f
- ca trastorn erèctil, n m sin. compl.
- es disfunción eréctil, n f
- es trastorno de la erección en el hombre, n m
- fr dysfonctionnement érectile, n m
- fr trouble de l'érection chez l'homme, n m
- en erectile dysfunction, n
- en male erectile disorder, n
- de Erektionsstörung, n f
Definició
Trastorn de l'excitació sexual de l'home caracteritzat per la incapacitat permanent o recurrent per a obtenir o mantenir una erecció apropiada fins al final de l'activitat sexual, que no s'explica pels efectes fisiològics directes d'una substància o d'una malaltia.
disfunció sexual
disfunció sexual
- ca disfunció sexual, n f
- ca trastorn sexual, n m sin. compl.
- es disfunción sexual, n f
- es trastorno sexual, n m
- fr dysfonctionnement sexuel, n m
- fr trouble sexuel, n m
- en sexual disorder, n
- en sexual dysfunction, n
- de Sexualstörung, n f
- de sexuelle Dysfunktion, n f
Definició
Trastorn d'índole i causalitat molt diverses, caracteritzat per una alteració repetida del desenvolupament normal d'una o més fases del cicle de resposta sexual humana.
Nota
- 1. Una disfunció sexual es pot presentar en qualsevol de les fases del cicle de resposta sexual humana (desig, excitació, orgasme i resolució).
- 2. Són disfuncions sexuals els trastorns de l'excitació sexual (com ara la disfunció erèctil o el trastorn de l'excitació sexual en la dona), els trastorns del desig sexual (com ara el trastorn del desig sexual hipoactiu i el trastorn per aversió al sexe), els trastorns sexuals per dolor (com ara la disparèunia i el vaginisme) i el trastorn orgàstic.
disgregació mental
disgregació mental
- ca disgregació mental, n f
- es disgregación mental, n f
- fr désagrégation mentale, n f
- en absentmindedness, n
- en mental deterioration, n
- de Zerfahrenheit, n f
Definició
Alteració del curs del pensament caracteritzada per una manca d'estructuració i de coherència mentals.
disparèunia
disparèunia
- ca disparèunia, n f
- es dispareunia, n f
- fr dyspareunie, n f
- en dyspareunia, n
- de Algopareunie, n f
- de Dyspareunie, n f
Definició
Trastorn sexual per dolor caracteritzat per molèsties genitals associades a la relació sexual, que es pot presentar tant en l'home com en la dona.
disregulació emocional
disregulació emocional
- ca disregulació emocional, n f
- ca desregulació emocional, n f sin. compl.
- es desregulación emocional, n f
- es disregulación emocional, n f
- fr dysrégulation émotionnelle, n f
- en emotional dysregulation, n
- de emotionale Dysregulation, n f
Definició
Resposta emocional pobrament modulada, que no entra en el rang convencionalment acceptat per a les respostes emocionals.
dissociació
dissociació
- ca dissociació, n f
- es disociación, n f
- fr dissociation, n f
- en dissociation, n
- de Dissoziation, n f
Definició
Separació de la consciència de determinats continguts mentals.
Nota
- La dissociació és un mecanisme propi dels trastorns de conversió i dels trastorns dissociatius.
dissòmnia
dissòmnia
- ca dissòmnia, n f
- es disomnia, n f
- fr dyssomnie, n f
- en dyssomnia, n
- de Dyssomnie, n f
Definició
Trastorn primari del son caracteritzat per una alteració en la quantitat, la qualitat o l'horari del son.
