Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Terminologia de ciències de la salut

Presentació
afinitat electiva afinitat electiva

Homeopatia

  • ca  afinitat electiva, n f
  • es  afinidad electiva
  • fr  affinité élective
  • en  drug affinity
  • en  elective affinity

Homeopatia

Definició
Tendència d'un medicament a actuar sobre un teixit, un òrgan, un sistema d'òrgans o una funció de l'organisme, segons el grau de dinamització utilitzat.

Nota

  • 1. El concepte d'afinitat electiva s'aplica únicament als medicaments que s'administren en dosis ponderables. Aquells que superen el nombre d'Avogadro, dinamitzacions a partir de la 23D, es considera que actuen dinàmicament però no sobre un òrgan específic.

    2. Per exemple, Belladonna actua sobre el sistema nerviós, Rhus sobre la pell i Glonoinum sobre el sistema vascular. Tots tres mostren l'afinitat electiva en dosis ponderables.
afinitat funcional afinitat funcional

Immunologia

  • ca  afinitat funcional, n f
  • es  afinidad funcional
  • fr  affinité fonctionnelle
  • en  functional affinity

Immunologia

Definició
Afinitat descrita per la constant d'associació de la reacció entre un anticòs bivalent o multivalent i un lligand bivalent o multivalent.
afinitat tissular afinitat tissular

Homeopatia

  • ca  afinitat tissular, n f
  • es  afinidad tisular
  • fr  affinité tissulaire
  • en  histiotropism
  • en  tissue affinity

Homeopatia

Definició
Afinitat electiva d'un medicament sobre un teixit determinat quan és administrat en dosis ponderables.
  • ca  aflaquiment, n m
  • ca  amagriment, n m
  • es  enflaquecimiento
  • fr  amaigrissement
  • it  dimagrimento
  • en  emaciation
  • en  weight loss

Sinologia

Definició
Disminució anormal del pes corporal causada per la pèrdua generalitzada de teixit adipós i d'altres teixits.

Nota

  • Les causes d'amagriment inclouen el càncer, malalties cròniques i infeccioses i els trastorns alimentaris.
aflatoxines aflatoxines

Seguretat alimentària

  • ca  aflatoxines, n f pl
  • es  aflatoxinas, n f pl
  • fr  aflatoxines, n f pl
  • en  aflatoxins, n pl

Seguretat alimentària

Definició
Família de micotoxines produïdes per determinades espècies de fongs del gènere Aspergillus, principalment Aspergillus flavus, Aspergillus parasiticus i Aspergillus nonius.

Nota

  • 1. Formació: Es formen en els cultius de cereals i fruita seca abans de la collita, però també es poden formar durant la collita, el transport i l'emmagatzematge.
  • 2. Exposició per via alimentària: Associada, principalment, al consum de cacauets, nous, blat de moro, arròs, figues seques i altres aliments dessecats, olis vegetals crus i grans de cacau. Alguns ingredients contaminats es poden usar com a pinso per a animals i, d'aquesta manera, les aflatoxines poden passar a la carn, la llet i els ous.
  • 3. Efectes en la salut humana: Poden causar efectes aguts en el fetge i el sistema immunitari de les persones quan se n'ingereixen quantitats elevades. L'exposició a llarg termini, fins i tot en petites quantitats, pot causar efectes cancerígens i genotòxics.
  • 4. Exemples: S'han identificat més de vint tipus d'aflatoxines. Les sis més freqüents en els aliments són l'aflatoxina B1, l'aflatoxina B2, l'aflatoxina G1, l'aflatoxina G2, l'aflatoxina M1 i l'aflatoxina M2. Des del punt de vista de la seguretat alimentària, destaca l'aflatoxina B1, ja que és la més prevalent i la més tòxica per a les persones.
  • ca  aflicció, n f
  • es  aflicción
  • fr  affliction
  • fr  peine
  • en  affliction
  • en  grief

Infermeria

Definició
Resposta emocional apropiada i normal a una pèrdua significativa i reconeguda conscientment per la persona.
  • ca  aflicció, n f
  • es  aflicción, n f
  • fr  affliction, n f
  • fr  peine, n f
  • en  affliction, n
  • en  bereavement, n
  • de  Kummer, n m

Psiquiatria

Definició
Resposta emocional apropiada i normal a una pèrdua significativa i reconeguda conscientment per l'individu.
  • ca  afonia, n f
  • es  afonía
  • en  aphonia

Otorrinolaringologia

Definició
Trastorn consistent en una alteració de la veu produït per la manca de tancament i vibració dels plecs vocals, a causa de lesions dels òrgans de la laringe o de trastorns psíquics.
  • ca  afonia, n f
  • es  afonía
  • en  aphonia

Neurociència

Definició
Trastorn de la fonació consistent en la incapacitat de produir sons vocàlics, causat per malalties, lesions dels plecs vocals o trastorns psíquics.
afotestèsia afotestèsia

Oftalmologia

  • ca  afotestèsia, n f
  • es  afotestesia
  • en  aphotesthesia

Oftalmologia

Definició
Reducció de la sensibilitat de la retina a la llum a conseqüència d'una exposició excessiva als raigs solars.