Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

Diccionaris cartogràfics

Presentació

Cerca bàsica

Cerca avançada

Cerca bàsica
Cerca avançada
guia aeronàutica

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia aeronàutica, n f
  • es  guía aeronáutica
  • fr  guide aéronautique
  • it  guida aeronautica
  • en  aeronautical guide
  • de  Luftführer

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia amb cartes de navegació aèria i informació destinada a l'aviació esportiva.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guia d'autobusos

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia d'autobusos, n f
  • es  guía de autobus
  • fr  guide des autobuses
  • it  guida delle autolinee
  • en  bus guide
  • en  bus map
  • de  Busführer

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia amb plànols o diagrames de les xarxes d'autobusos i cotxes de línia d'una ciutat o un territori, amb els corresponents horaris dels serveis.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guia de carrers

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia de carrers, n f
  • es  callejero
  • es  guía de calles
  • fr  répertoire des rues
  • it  piantina corredata da indice delle vie
  • en  street map
  • de  Straßenplan

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia urbana que conté, fonamentalment, el nom de tots els carrers d'una població i un plànol per a localitzar-los, en el qual sovint també consta la numeració de les parcel·les.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guia de ferrocarrils

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia de ferrocarrils, n f
  • es  guía de ferrocarriles
  • fr  guide des chemins de fer
  • it  guida delle ferrovie
  • en  train guide
  • en  train map
  • de  Fahrplan
  • de  Kursbuch

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia amb plànols o diagrames de les xarxes ferroviàries d'un territori, amb les estacions, els horaris dels trens que hi circulen i altres indicacions destinades als passatgers.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guia nàutica

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia nàutica, n f
  • es  guía náutica
  • fr  guide nautique
  • it  guida nautica
  • en  nautical guide
  • de  Seeführer

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia amb cartes de navegació i informació destinada a la navegació esportiva.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guia urbana

Cartografia > Mapes generals

  • ca  guia urbana, n f
  • es  guía urbana
  • fr  guide urbaine
  • it  guida urbana
  • en  urban guide
  • en  urban map
  • de  Stadtführer

Cartografia > Mapes generals

Definició
Guia amb plànols i altres materials gràfics d'una ciutat, destinada a localitzar indrets, monuments, serveis, rutes turístiques i altres informacions, i a facilitar-ne el coneixement.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    RABELLA i VIVES, Josep M.; PANAREDA i CLOPÉS, Josep M.; RAMAZZINI i GOBBO, Graziana. Diccionari terminològic de cartografia. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 417 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8690-2; 978-84-412-1995-3
guinyada

Teledetecció > Georeferenciació

  • ca  guinyada, n f
  • es  guiñada
  • en  yaw
  • sbl  κ

Teledetecció > Georeferenciació

Definició
Rotació d'una plataforma, o d'algun dels sensors que porta, al voltant de l'eix vertical.

Típicament es mesura com la desviació angular respecte del nord del sistema de referència utilitzat o, en algunes plataformes, respecte del rumb1. L'angle de guinyada, que és un dels tres angles que determinen l'actitud, se simbolitza amb κ. En les maniobres aeronàutiques la guinyada es combina amb el balanceig.

La denominació guinyada també es pot aplicar per extensió a l'orientació d'imatges, com ara fotografies aèries.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
guinyada

Fotogrametria

  • ca  guinyada, n f
  • es  guiñada
  • en  crab
  • en  yaw

Fotogrametria

Definició
Angle de rotació d'una aeronau o d'una plataforma al voltant de l'eix perpendicular al terreny, que les fa desviar de la línia de vol.

Nota

  • En una aeronau la guinyada es produeix per un gir lateral i dona lloc a una rotació d'angle κ en el sistema d'orientació angular ω-φ-κ.
  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent:

    FRA PALEO, Urbano. Diccionari terminològic de fotogrametria. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2011. 351 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-8754-1; 978-84-412-2050-8
GUVI

Teledetecció > Sensors

  • ca  GUVI, n m
  • ca  Global Ultraviolet Imager, n m sin. compl.

Teledetecció > Sensors

Definició
Acrònim de Global Ultraviolet Imager, 'generador d'imatges globals en l'ultraviolat'.

Sensor de teledetecció instal·lat a bord del satèl·lit TIMED destinat majoritàriament a l'estudi de l'atmosfera (concentració de N2, O2, O i temperatura) a una altitud compresa entre 150 i 520 km.

Permet obtenir imatges en les regions espectrals de l'UV [121.6 nm; 130.4 nm; 135.6 nm; 140,150 nm; 165,180 nm], en 5 bandes. Les seves escenes es capten amb tecnologia d'escaneig transversal i es distribueixen amb una cobertura territorial d'uns 300 km (dallada).

Pot operar en dos modes: escaneig transversal i escaneig del limbe.

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6
GVI 1

Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua

  • ca  GVI 1, n m
  • ca  índex de vegetació verda, n m sin. compl.
  • es  GVI
  • es  índice de vegetación verde sin. compl.
  • en  GVI
  • en  green vegetation index sin. compl.

Teledetecció > Índex de vegetació, neu i aigua

Definició
Índex de vegetació que permet mesurar l'estat fenològic dels cultius al llarg del temps.

Es calcula:
GVI = -0.290·MSS4-0.562·MSS5 + 0.600·MSS6 + 0.491·MSS7 (versió per defecte per al sensor MSS),
o bé
GVI = -0.2848·TM1-0.2435·TM2-0.5436·TM3 + 0.7243·TM4 + 0.0840·TM5-0.1800·TM7 (versió per defecte per als sensors TM/ETM+).

En no tractar-se d'un índex normalitzat, el resultat pot prendre valors molt diversos. Segons els seus autors, l'interès del GVI rau en el fet que permet classificar els cultius segons el seu estat fenològic, assignant a cada cultiu un color diferent. És la component de verdor de la transformació de Kauth-Thomas i va ser, juntament amb l'RVI, un dels primers índexs de vegetació proposats.

GVI és l'acrònim de green vegetation index ('índex de vegetació verda').

Nota

  • La informació d'aquesta fitxa procedeix de l'obra següent, actualitzada pels autors el març de 2015 i el febrer de 2018:

    PONS FERNÁNDEZ, Xavier; ARCALÍS PLANAS, Anna. Diccionari terminològic de teledetecció. Barcelona: Institut Cartogràfic de Catalunya: Enciclopèdia Catalana, 2012. 597 p. (Diccionaris Terminològics)
    ISBN 978-84-393-9008-4; 978-84-412-2249-6