síndrome de fatiga crònica
síndrome de fatiga crònica
- ca síndrome de fatiga crònica, n f
- ca síndrome d'astènia crònica, n f sin. compl.
- es síndrome de astenia crónica, n m
- es síndrome de fatiga crónica, n m
- en chronic fatigue syndrome
Patologia
Definició
Síndrome caracteritzada per cansament, fatiga o astènia de més de sis mesos de durada, amb l'exclusió de cap mena de causa orgànica justificativa, com a criteri major, acompanyada de diversos criteris menors, com febrícula o febre objectivada d'entre 37,6 ºC i 38,6 ºC, dolors musculars i poliarticulars sense artritis, molèsties faríngies, adenopaties cervicals o axil·lars, cansament excessiu i prolongat després d'un exercici prèviament ben tolerat, cefalees, alteracions del son i trastorns neuropsíquics del tipus de la deficiència mnemònica, manca de concentració, irritabilitat o depressió.
Nota
- 1. La síndrome de fatiga crònica afecta sobretot dones entre 25 i 45 anys.
- 2. S'han descrit brots epidèmics de síndrome de fatiga crònica en determinades regions dels Estats Units i Anglaterra, que suggeririen l'existència d'una causa ambiental o infecciosa comuna, per bé que no identificada. També s'han detectat nombroses alteracions immunològiques lleus que farien pensar en un alliberament excessiu de citocines com a factor causal. Altres teories proposen que la síndrome és bàsicament un trastorn psiquiàtric.
