Back to top
Torna al llistat dels Diccionaris en Línia

menta - Noms de plantes. Corpus de fitonímia catalana

Presentació
  • ca  menta, n f ( DIEC2-E; MASCLANS )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
    MASCLANS, Francesc. Els noms de les plantes als Països Catalans. Granollers: Montblanc-Martín; Barcelona: Centre Excursionista de Catalunya, 1981. 290 p. (Monografies Locals. Botànica; 24)
    ISBN 84-85135-25-3
  • ca  herba-sana, n f sin. compl. ( DIEC2-E )
    INSTITUT D'ESTUDIS CATALANS. Diccionari de la llengua catalana [en línia]. 2a ed. Barcelona: Institut d'Estudis Catalans, 2015.
    <http://dlc.iec.cat/> [Consulta: 16 desembre 2015]
  • ca  herba bona, n f alt. sin. ( FABREG1998 )
    FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
    ISBN 84-8264-043-7
  • ca  herba sana, n f alt. sin. ( FABREG1998; MOLL2007 )
    FÀBREGA, Jaume. El llibre de les herbes i les espècies: Guia per conèixer, utilitzar i cultivar les herbes per a la cuina, la bellesa i la salut. Barcelona: La Magrana, DL 1998. (Pèl & Ploma; 19)
    ISBN 84-8264-043-7
    MOLL MARQUÈS, Marc. "Les utilitats de les plantes a Menorca, segles XVII-XX "(4). Quaderns de Folklore (2007), núm. 82.
  • nc  Mentha L. ( FMPC1 )
    BOLÒS, Oriol de [et al.]. Flora manual dels Països Catalans. Barcelona: Pòrtic, 1990. (Conèixer la Natura; 9)
    ISBN 84-7306-400-3

labiades / lamiàcies

Nota

  • La denominació herba bona probablement és un calc del castellà hierbabuena.