cansalada - Argot culinari i gastronòmic

Greix situat sota la pell del porc. Segons si és entreviada de carn, es distingeix la cansalada magra (que pot ser fresca, salada o fumada) i la cansalada grassa. Antany base de l'alimentació (en les sopes essencialment), la cansalada té avui el paper de condiment més que no pas el de cos gras. La cansalada magra o ventresca està constituïda pel pit del porc, els músculs del qual estan separats per capes de greix. Hom talla llenques de mida variable i d'empraments diversos: enllardar carns magres, entatxonar rostits, cuinar els saltats, estofats, civets, acompanyar llegums, amanides, ous, broques, etc. La cansalada grassa o de cobertura se situa entre la carn i la cotna; la capa propera a la carn, anomenada fundent, serveix per a preparar el llard, mentre que la capa veïna de la cotna, anomenada cansalada dura, forneix les carns albardades i serveix per a fer rostes o xulles (segons la comarca).